Un sospir

Un relat de: AVERROIS
Els ulls de l’ànima
busquen en el fons de la vida
un reflex de torbadora
essència del amor.
Quants pensaments
poden separar els dos cors?
Quants malentesos
poden trencar l’equilibri
de dues ànimes bessones?

Comentaris

  • Copsar els ulls de la vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-07-2011 | Valoració: 10

    Veig que estàs completament en forma romàntica i literària. I és que en poques ratlles has escrit una meravella del que és el desig i el retrobament de l'amor, la seva essència i l'olor que deixa anar quan passa. L'hem d'agafar, agafar fort i no deixar-lo anar per res del món... si pot ser. Saber-ho veure, saber-ho valorar i saber-ho gaudir és vital. La mirada, els ulls, l'ànima amagada, tot això s'ha d'embolicar amb paper de colors i donar-ho. així el resultat serà un xic millor, segur. Una abraçada i endavant sempre!

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371606 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!