Cercador
UN POEMA S' ENDEVINA
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
UN POEMA S’ENDEVINA
Un poema es fa amb il•lusió
fins l’infinit... no para de ser-ho.
Un poema des de la meua casa
fins els ulls que em miren,
em visiten totes les dies, em senten,
m’absorbeixen des del meu poble
fins l’alegria que em permet.
Un poema s’endevina,
creix i creix entre els braços
de la meua memòria i de la teua.
Entre els sentiments més forts
naix un poema per a admirar
el teu amor que encén
tot el teu univers i el teu encís.
És una comesa molt bona
fer un poema, no solament
per a tu, si no per a caracteritzar
cada una de les paraules plenes
i nítides de la humanitat.
1 de juliol, de 2013
Un poema es fa amb il•lusió
fins l’infinit... no para de ser-ho.
Un poema des de la meua casa
fins els ulls que em miren,
em visiten totes les dies, em senten,
m’absorbeixen des del meu poble
fins l’alegria que em permet.
Un poema s’endevina,
creix i creix entre els braços
de la meua memòria i de la teua.
Entre els sentiments més forts
naix un poema per a admirar
el teu amor que encén
tot el teu univers i el teu encís.
És una comesa molt bona
fer un poema, no solament
per a tu, si no per a caracteritzar
cada una de les paraules plenes
i nítides de la humanitat.
1 de juliol, de 2013
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89512 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.