Cercador
Un ocell corria ahir creuant el cel
Un relat de: L'epicurista Pol- Compartir:
Un ocell corria ahir creuant el cel, un cel negre i enrabiat que tot de sobte cridà ben fort i començà la pluja. Una pluja molt intensa que empapava els meus cabells, em deixava la roba xopa i em costava respirar de tanta aigua que queia. I mentre arronsava el cap per poder agafar aire us vaig veure al fons, tota mullada i quieta, observant-me però passiva envers la meva presència. I llavors bufà un vent huracanat i enfurismat. De sobte desapareguéreu en el fons de l'horitzó, sense deixar cap rastre de vostra presència.
Aquest matí, quan m'he llevat, ja no eres al meu costat, el llit era buit i m'ha fet vergonya llevar-me sense vós.
Pol, enyorant la seva passió
Comentaris
-
Quina vida, la de l'ocell![Ofensiu]Unicorn Gris | 19-03-2006 | Valoració: 8
Pobre ocell, que es lleva sol i sense parella!
Com els tios que tornen fets pols del bar, i que s'adormen en qualsevol carreró.
M'agradaria pensar que aquest ocell és molt noctàmbul.
l´Autor
35 Relats
99 Comentaris
40467 Lectures
Valoració de l'autor: 9.20
Biografia:
Només demano que després de llegir quatre lletres meves penseu, res més.Què dir de mi... Vinc de Casp i ara començo industrials a la UPC per seguir lluitant amb el que se'ns posi al davant :P
Moltes gràcies pels comentaris; per a un són molt reconfortants i et donen més força per tornar a lluitar i escriure crítiques i reflexions.
Per a mi és tot un honor poder compartir amb vosaltres aquestes idees romàntiques i esbojarrades que naveguen pel meu cap.
M'agradaria saber la vostra opinió
pol.olivella@gmail.com o també en nigrodragon@hotmail.com
Espero que tot això que fem ens serveixi per canviar el món, i encara que no sigui així de ben segur que serem més feliços en intentar-ho
Una abraçada molt forta;
Pol
Transquivint el silenci