Un nou despertar

Estic calentó aquí a dins, en un principi no sabia que estava passant, podia voltar i moure'm tranquil·lament encara que tenia unes limitacions. Anava palpant a on s'acabava la meva llibertat i semblava com si estigués ficat a dins d'un sac. Com que era fosc tampoc podia saber que hi havia a fora, ni a dins. El que estava segur és que estava tot sol i encara hi estic. El problema ha estat quan de mica en mica m'he anat fent més gran i el meu "sac" cada cop és més petit. No sé quans dies fa que m'estic fent més i més gros, però tampoc en fa tants, segur que menys de deu.
Ui!! Sembla que el sac comença a voler ofegar-me o alguna cosa pel estil. Em prem i ja no em puc bellugar, sinó em deixa sortir m'esclafarà! Hauré d'empènyer a veure que passa.
Oh! Ara sembla que una claror em diu per on és el camí per sortir de la meva esclavitud. Carai! Si que costa sortir d'aquesta mena de sac, però ja estic sortint a fora. Uf!! La claror és massa forta i no em deixa veure res de res. Val més tancar els ulls, estaré més bé. Sento una mica de fred, però ara sembla que alguna cosa més calentona s'acosta i Umm!... Trobo un lloc a on poder menjar, me'l poso a la boca i xuclo. És boníssim, calentó i gustós. Al voltant d'on menjo té un tacte fi i suau. També i han unes tires verdes molt toves que fan olor a humit. Ara puc obrir una mica els ulls, sembla que la claror ha disminuït.
Oh! Aquí la tinc al meu davant tot llepant-me. El seu bec m'acaricia, els seus pels m'acaronen i amb la seva cua plana em dona calor. Ara ja sé que tinc una mare! I que he nascut! Però no sé encara que sóc, un ànec, un talp, un castor?
Ah! Ja sé que sóc... Sóc un Ornitorinc.