Cercador


Llista categories

Un Nadal buit de tu

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Feia dies que havies oblidat el futur
I res no esperaves del passat.

Els bells records, de tan vells,
Es confonien amb somnis d'ara
I en un racó de la teva memòria
Esdevenien angoixes i malsons.

Feia dies que un corc persistent et corroïa
I ningú no gosava parlar-te del Nadal.

Ara, en aquest Nadal buit de tu,
Recordo la teva mirada absent,
La teva veu tremolosa,
El teu gest impotent
I la morfina, amortint l'agonia.

Recordo el teu cos rígid,
Cobert per un llençol
En aquella habitació tan freda i solitària.
Veig les teves mans entrellaçades
Que no vaig gosar tocar,
Tant com m'havien acaronat.

I després,
Només les teves cendres
En un llit de roses.

Aquest Nadal sense vosaltres
Serà un Nadal buit, sense ningú.



A la meva mare i al meu pare, que el Nadal passat encara eren amb nosaltres

Comentaris

Afegir comentari
  • Sento la tardança[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-12-2004

    Quan em vas comentar que la teva mare havia mort feia poc, em va semblar crec que massa agressiu el relat que havia fet.
    Aquest teu, pel contrari, mostra el sentiment viu per a les persones que han deixat de continuar essent, però que han deixat ja quelcom.
    T'he de confessar que m'has fet venir pell de gallina i tot. I m'has evocat també alguns records tristos. M'has, en resum, arribat al cor.
    Una forta abraçada, miquel, d'un teu admirador (com a mínim des d'aquell contracte mereixedor de tots els meus elogis) i t'envio des d'aquí els meus millors desitjos per tal que el nou any et sigui més venturòs a tu, a la Tiamat i a tots els teus.
    Fins ben aviat

    Vicenç

  • Trist[Ofensiu]
    Trena | 17-12-2004

    Unes línies d'ànim primers de tot, i pel poema, l'he trobat molt trist. Realment m'ha transmès molta tristesa. Em quedo amb un vers: "Tant com m'havien acaronat." Per mi, és el que dona el toc de tendresa, record, ànim ...

  • Trist[Ofensiu]
    Trena | 17-12-2004

    Unes línies d'ànim primers de tot, i pel poema, l'he trobat molt trist. Realment m'ha transmès molta tristesa. Em quedo amb un vers: "Tant com m'havien acaronat." Per mi, és el que dona el toc de tendresa, record, ànim ...

  • ...[Ofensiu]
    mar - montse assens | 15-12-2004

    miquel, em sap greu, i
    en moments així no sé que dir...

    només puc oferir-te
    una abraçada, i mil si cal

  • Gracies per compartir-ho![Ofensiu]
    Ullets | 15-12-2004 | Valoració: 8

    M'has emocionat, desde aquí només et puc enviar una càlida abraçada plena d'enteniment, comprensió i si escau molt "carinyo".
    Sort amb aquests dies de Nadal... tristos per molts, i complicats del tot.
    Mil petons

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

193370 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.

Els meus Relataires:


Envia'm un e-mail, si et sembla
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >