Un món de dia i un món de nit

Un relat de: ROSASP

Avui m'he despertat cansada i adolorida, com si hagués lluitat amb una serp de dos caps tota la nit.
He recordat molts del somnis entrellaçats, successius i barrejats, imatges acoblades, transparències d'una innovació sublim. Bé, més que somnis és podrien qualificar com malsons.
Me'n recordo gairebé sempre del que somio i aquesta estranya facilitat en el meu cas no m'ajuda gaire a descansar, perquè tinc somnis esgotadors i em llevo molt baldada.
Com es poden barrejar tantes idees en el subconscient i fer-ne un "megamix" de situacions absurdes i maleïdament angoixants?
I és que els meus somnis nocturns no tenen ni cap ni peus. Igual em dutxo al caixer automàtic de "la Caixa", com em compro un pis sense rajoles on la terra s'escola quan rego les plantes. Em perdo dins dels lavabos enmig del bosc i arribo tard perquè no sóc capaç de saber on anava,
per no parlar d'aquell malson de quan se'm belluguen les dents i em cauen. Quin fàstic, és horrible!
Hi ha dies que se m'obliden quasi instantàniament, d'altres em queden retinguts per allà en un racó del cap fins que em faig un reset.
El més curiós del cas és que me'n vaig a dormir feliç i contenta, tranquil·la, sense massa neguits ni monstres que em persegueixen.
Què hi déu haver amagat en la nit que m'espera , se m'esmuny amb l'aire que respiro i esclata en tantes imatges i veus desconegudes? Hi ha dies que semblo connectar-me directament amb el forat negre que mena als turments de l'avern.
Potser no entra a través de l'obscuritat i del silenci, hi ha la possibilitat de que visqui dins meu, en un indret secret i ocult que ni jo mateixa conec.
A més a més tinc l'avantatge o desavantatge d'integrar-me fantàsticament dins del malson i és com ser la protagonista cada nit d'una pel·lícula paranoica i surrealista, d'aquelles en que el públic surt del cinema sense haver entès res de res.
No tinc el control del meu cervell, a la nit s'engega el pilot automàtic i em mena per móns desconeguts i laberíntics, llocs inimaginables que difícilment es podrien reproduir.
Sort o desgràcia, no ho sé...
Tinc un món de dia i un món de nit!

PD: Li he comprat un espantasomnis a un indi peruà, però de moment no m'ha fet gaire efecte.
Serà que en el fons no vull deixar de somiar?...



Comentaris

  • bona imaginació xiqueta [Ofensiu]
    EULALIA | 01-01-2005 | Valoració: 10

    Continua així i no ho olvidis : somiar és bo per la salut.

    PD: Si vols et puc canviar el espantasomnis adeu i una abraçada...

  • Això dels teus somnis és una sort, no ho dubtis[Ofensiu]
    brumari | 01-01-2005 | Valoració: 10


    Sempre he pensat que pels que tenim la fal·lera d'escriure, els somnis poden ser una fantàstica font d'inspiració. Tant ho crec, que - ara no te'n riguis - tinc una llibreta on hi escric els somnis que, en despertar-me, puc recordar, perquè, a diferència del que et passa a tu, em costa recordar-los i si no els apunto, se'm obliden del tot.

    Tu saps el relat que podria sortir de la dutxa al caixer automàtic de "la Caixa"?. I del pis sense rajoles?. Son situacions genials, producte del geni de qui les ha somiat.

    No deixis de somiar, Rosa. I sobretot, fes-nos-en partícips dels teus somnis.

    Brumari

  • I no ho deixis de fer!![Ofensiu]
    Lavínia | 01-01-2005

    Per què escrius la mar de bé. Aquests "malsons" o "somnis", depèn com es miri, per a tu són un raig inesgotable de creativitat i el que és millor: és un plaer llegir el que escrius.

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643336 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")