Un moment de ira

Un relat de: AVERROIS
UN MOMENT DE IRA

Els seus ulls es van injectar en sang, podia escoltar el seu cor com bategava furiosament i el seu cervell ja no coordinava racionalment les idees, tan sols pensava en una cosa...venjança!
Aquella nit havia estat la pitjor de la seva vida, la dona que ell estimava estava en els braços del seu enemic, amic de tota la vida. Sense pensar-ho dues vegades va agafar l’atiador del foc i es va llançar com un possés cap a on estaven arraulits besant-se i acaronat-se impúdicament. Com en un somni, les imatges i el vermell van escampar flaixos de colors per tota l’habitació. Els crits d’un principi dient el seu nom i un paraula llunyana...Perdó...Es van anar tornant en crits de por i gemecs de dolor. Però no va tenir pietat, ja no era ell, la ira l’havia transformat en un ser diabòlic, els seus ulls buits de tota esperança i humanitat reflectien la satisfacció i l’adrenalina li donava una energia addicional.
Els cops van anar succeint, compassats, a cada cop un gemec i cada vegada amb menys i menys veu els amants quedaven al terra rodejats d’un basal de sang.
Els ulls dels dos adúlters perdien vida per moments i els últims cops van fer que el silenci omplís la habitació.
Palplantant davant dels dos cossos i encara amb l’atiador alçat amb el puny i els artells blancs per la pressió, tremolava, respirant descompassadament. La seva cara rígida i amb els ulls que semblaven sortir de les seves òrbites, es van anar destensant per tornar a la realitat i el seu cos tremolós va caure de genolls en mig del basal de sang, per agafar amb força al seu amor i apropar-lo al seu pit.
Un crit de ràbia va ressonar a tota la casa, però la ira ja havia marxat, ara tan sols quedava ell, i una soledat immensa, negra i profunda.

Comentaris

  • allan lee | 21-02-2013

    descrius perfectament aquest moment en què tot deixa de tenir rellevància: la compassió, la tristesa, la por a fer quelcom que després ens passarà una factura emocional...per concentrar-nos en aquest desvari, aquesta follia incontrolable de la ràbia agressiva. Molt ben trenat, es llegeix amb agilitat i et queda l'impressió que has llegit una bona història del tema. Una abraçada

    a

  • Efectivament...[Ofensiu]
    F. Arnau | 09-02-2013

    Normalment així és la ira. Com quan destapes una ampolla de xampany. Se'n va tota de colp, i després ens queda la ressaca de la solitud, com és el cas del teu relat.
    Salut!
    FRANCESC

  • Un moment, sí, però quin moment![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 06-02-2013 | Valoració: 10

    Ostres, s'haurà quedat tranquil el protagonista, oi? que bèstia! Si volies descriure un instant d'ira, ho has aconseguit plenament. Un relat ple de passió vermella, líquida i densa. Aquesta tarda no em prendré un Bloody Mary. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

370392 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!