un mojito, si us plau

Un relat de: LaPetitaAlice11
Ella s’apropà a la barra i es va demanar un mojito.

Tu te la vas mirar, des de lluny. Amb un cop de cap la vas saludar.

Ella et va veure i amb un somriure, et va tornar el cop de cap.

Sempre us saludeu així, no hi ha dos petons, seria massa arriscat. Sempre procureu mantenir la màxima distància possible. És part del joc.

Et vas quedar així, mirant-la fins que el teu company de conversa es va veure forçat a girar el cap. Et vas adonar (massa tard) que havies estat massa estona mirant-la.

Ella s’acostà, amb pas segur i amb un somriure mal dissimulat als llavis. Ella també ho havia vist, ja havia begut forces mojitos però tot i així, aquest petit detall no se li va passar per alt.

El teu amic ja no et va poder fer tornar en la conversa que dos segons abans havia estat tant animada. No tenia res a fer. Cada cop, la noia s’anava acostant més i més i tu ja ni et molestaves a fer veure que escoltaves, no podies treure els ulls d’aquella figura que, encara rient et mirava directament als ulls.

Ningú molt segur d’ell mateix, no s’atreviria a mirar als ulls tanta estona i menys, rient. Suposo que els mojitos ajudaven a que es mostrés tant segura d’ella mateixa.

Tot i que ja feia molt de temps que sabia que un dia o un altre passaria, ella no et podria dir del cert què li va fer estar-ne tant segura.

Et vas quedar quiet, esperant a que s’acabés d’acostar, rient també. Sempre igual, sempre esperant moviments per part de l’altra persona.

A ella això no li importava, sabia que eres conscient que ella no començaria el petó.

T’hauries de decidir i fer-ho tu. I el temps se t’acabava, ella ja estava a apunt d’arribar. Això, la divertia i força. La veritat, que veure’t en aquella situació la divertia molt.

Quan la vas tenir a tocar, vau començar a parlar i a riure. Tontejaveu. Si algú no hagués estat begut ho hagués vist però era Festa Major.

Ella es va anar acostant cada cop més, de moment només per veure la teva reacció.

Tu et vas sorprendre i vas quedar-te uns segons quiet i mut. Res hagués pogut aclarir tan fàcilment i ràpidament quant poder podia exercir sobre teu. I no era res més que una noia, una noia força més jove q tu, però q es sabia que es feia i tu també, però no podies fer res per evitar-ho. No podies deixar de mirar-la i, aquella samarreta ample, que deixava un ombro a l’aire i part de l’esquena també, t’insultava cada cop que ella es movia i s’apropava més i més a tu.

Ella havia sabut triar quina roba l’afavoria més i es movia en gràcia, tot i l’alcohol, sempre buscant-te amb la mirada.

I et va trobar. Tu per fi, l’havies anat a buscar.



I ara, em pregunto si els teus petons només són accessibles durant la Festa Major i a base de mojitos. Segurament, m’hauré d’esperar a la pròxima Festa Major per una resposta però mentrestant, si no et fa re, em prepararé un altre mojito.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

LaPetitaAlice11

5 Relats

2 Comentaris

2505 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

blog: http://lapetitaalice.blogspot.com/