Anhelada calma

Un relat de: LaPetitaAlice11
Vaig acostar-me en silenci.

La porta de l’habitació estava ajustada ,així que, intentant que els meus passos no em delatessin, vaig acostar el cap fins que gairebé la meva orella tocava la fusta. Sentia els batecs del meu cor però a part d’aquests que m’ajudaven a mantenir la respiració per no fer soroll, tot era silenci, potser no hi havia ningú. Amb un dit vaig empènyer suaument, i vaig aprofitar aquell moment per tornar a respirar. Llavors, vaig poder mirar per aquella petita escletxa. Estava fosc, i els meus ulls van necessitar uns quants segons per poder mostrar-me una imatge més o menys nítida. Enmig del ball d’ombres de tot el que hi havia a l’habitació, vaig veure com (almenys) una silueta humana anava agafant forma enmig del llit.

Es movia. Gairebé imperceptible, però aquella tremolor rítmica feia que tot el cos es sacsegés. Petites contraccions. Involuntàries. Acompanyades de petits respirs (ara audibles) que acompanyaven cada moviment.

Vaig tancar els ulls preocupada.

Coneixia el que estava succeint. De fet, des de feia mesos. A qualsevol lloc. A qualsevol hora. No hi havia manera de parar-ho.

Sabia que quan acabés, es dutxaria, sortiria de sota els llençols i evitaria aquella habitació que últimament, semblava estar tot el dia en la penombra i durant una estona no hi tornaria. Amb paciència, vaig esperar . Odiava el que passava però no podia fer res més. I amb aquesta impotència dintre el cos, jo esperava, neguitosa, el moment en que ella parés de plorar.

Un plor alliberador de tota l’angoixa i tristesa que des de feia mesos l’abatia, unes llàgrimes que feien mal quan lliscaven galta avall però curaven l’enorme ferida. I amb cada una d’elles, l’estona entre plor i plor es feia més llarga, tot fent palès que a poc a poc es refeia.
I es que jo sabia que, un cop hagués plorat amb tot el seu ser tot el que portava a dins, a poc a poc es sentiria millor.

I amb tot això pensava mentre escoltava aquells sanglots de la meva mare i anhelava el moment en que no tingués més llàgrimes per plorar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

LaPetitaAlice11

5 Relats

2 Comentaris

2652 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:

blog: http://lapetitaalice.blogspot.com/