UN MAR DE CARÍCIES

I si espero el moment
en que el soroll és mort,
en que el silenci ha callat
per sentir-me?

Escolto la respiració
i els batecs del meu cor,
i vaig notant com
el neguit s'endinsa ,
com les paraules
que ressonen dins el meu cap.

Remoc llençols i coixins,
estiro el braç,
m'acosto a poc a poc,
al cau de la teva orella,
per xiuxejar-te,
molt a poc a poc,
aquelles mots
que es varen quedar perduts,
dins el món del meu joc.

I si espero el moment
en que em pugui acostar
sense tremolar,
per esllivessar-me
en un mar envoltada de carícies?


I si estiro el braç.
per arreplegar tot el desig del món?