Un mal dia?

Un relat de: nyitus

El dia d'avui ha estat peculiar, ha començat a les 6 del matí amb el so estrident del despertador que fa que em desperti d'un ensurt, perquè segur que em desperto.
Un cop llevat, dutxat i esmorzat, que solen ser les 6:40 aproximadament, baixo a agafar el cotxe per anar a la feina. Naturalment no arranca a la primera, paciència. A mig camí del treball me'n recordo que no he tornat a connectar l'alarma quan he sortit de casa, però em deixa més tranquil saber que els pares son a casa i el gos és un bon guardià.
Com de costum arribo cinc minuts avanç a la feina, no té importància, no he estat el primer en arribar. Comento amb els companys el fred que fa aquest matí. Teòricament s'ha d'entrar a les 7 del matí, doncs, qui ha d'obrir no ha sentit el despertador i entrem a les 7:40, si ho arribo a saber jo també m'adormo. Per sort no hi ha gaire feina i encara queden poc més de dues hores per obrir al públic.
El matí transcorre normalment, fins a l'hora que el meu torn ja s'acaba, què arriba un client i m'entreté una estona, arribo una mica més tard del que acostumo arribar a casa. Quan pujo i saludo, els pares em diuen que m'ha trucat la meva parella, agafo el telèfon, em tanco a l'habitació i la truco, quedem per aquesta tarda, que dama se'n va de vacances amb els pares.
Quan estem junts em demana si li podem anar a fer un encàrrec a la iaia, no m'hi puc negar, sé el que significa la iaia per ella, el mateix que la meva per mi, pot ser més.
Quan sortim de casa la iaia ens dirigim a posar benzina al cotxe i a mirar telèfons, que vull canviar-me'l, no trobo cap que m'agradi i que estigui bé de preu. Decidim anar a un parc a estar tranquils. Parlem del molt que ens trobarem a faltar l'un a l'altre. Sé que ella ho farà, però de ben segur que jo no pararé de pensar en ella tot el dia. Hem quedat d'acord en trucar-nos .
Quan ja arriba l'hora de dur-la a casa, la cosa es complica, ens és difícil donar-nos l'adéu, però s'ha de fer. Sense que m'ho esperi m'ho diu, delicadament l'agafo de la cara i la beso als seus suaus i molsuts llavis que tant m'agraden, mentre una esgarrifança de plaer em recorre tot el cos.
El moment en el que la meva estimada em diu t'estimo és el moment que fa que aquest dia trist es converteixi en un gran dia que tant de bo és tornes a repetir aviat, això si, sense que sigui un acomiadament, per molt que només sigui per una setmana.
Dir-te, a tu, amor meu que ets el més gran que tinc i que t'estimo amb bogeria!!!

Comentaris

  • Hola nyitus!!![Ofensiu]
    Ina | 05-09-2005 | Valoració: 8

    Com amb l'altre relat, aquest també m'ha agradat molt.

    Crec que la Queca té raó amb això de que al final és un dia feliç perquè l'has pogut veure.

    Encara que això de la feina... no et desanimis pel que t'ha pasat. Un altre dia podràs anar per la tarda a la feina i dormir més pel matí!!! Jeje

    Molts petons i gràcies pel teu comentari nyitus!!!

    Ina

  • Però amb final feliç, pel que veig...[Ofensiu]
    Queca | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Ninu, aquell dia em va sortir de dins. No sé si era perquè marxava i trigaria a tornar-te a veure, però aquell t'estimo em va brotllar de la boca sense pensar-hi. Però saps què? Diuen que quan dius les coses sense pensar és quan et surten del fons del cor. Així, dir-te que jo també t'estimo, i que espero que no desapareguis mai, perquè ara ja m'he acostumat a tu, i em seria molt difícil tirar endavant si tu no hi ets.
    Mil i un petons i una infinitud de somriures plens de dolçor per a tu, amor!
    T'estimo!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

nyitus

8 Relats

20 Comentaris

13377 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00