Cercador
Un gest per la meva estimada felicitat
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
El fet de dir tot allò que voldria adquirir amb el temps,
és com quan el llum s'encén a l'escenari,
i l'actor hi retorna per fer el seu espectacle.
No hi ha goteres dalt del sostre,
quan dels ulls se'n desprèn la força de mirar cap al cel...
i és ple de sucre,
de mel,
de dolçor en els llavis tendres,...
I tot és obert al món sencer de les sensacions,
per fer de l'art el gran teatre de la vida.
Meravellosa és la teva història
quan comparteixes l'alegria amb tota la gent del teu voltant.
Sostre invisible,
ulls plens de força que miren al cel;
espectacle a l'escenari,
quan l'actor retorna a la seva llum encesa.
La força del seu gest
és comparable a la felicitat del pallasso en la seva essència més pura.
Gest emprenedor del somni,
del virtuosisme...
del talent desenvolupat amb els anys :
gest per a fer somriure.
De vegades és aquest gest el que em fa ser lliure de veritat per ser feliç.
En un món ple d'injustícies com el nostre, és difícil de ser feliç,
però no desesperem...
hem de continuar retrobant-nos amb aquest gest tan anhelat.
Gest,
gest...
gest i més gest :
tan sols un gest per la meva estimada felicitat.
I no em repeteixo;
només adquireixo amb el temps el fet de dir tot allò que vull.
Comentaris
-
m´agrada bojament...[Ofensiu]Capdelin | 26-04-2005 | Valoració: 10
aquest poema... aquesta comparació encertadíssima del poeta i el teatre... el GEST... el gest del poeta que són els MOTS, els seus versos... poesia i teatre... dos germans de sang, units per la màgia... El teatre, tancat dins l´aparent presó d´un escenari, però un escenari lliure, sense sostres, tocant cels... i la poesia, dins l´aparent presó gramatical, però lliure també i rebel, fent dels mots art...
a veure si un dia el món creu d´una punyetera vegada... que els poetes són ARTISTES, com els actors, els pintors, els músics...
els actors artistes del gest, de la paraula ORAL... els poetes de la paraula ESCRITA...
l´ART del poeta és el que dius tu: "dir tot el que vull dir amb els mots = els gestos visibles de la POESIA!
una abraçada amic marc... sempre primitius, guardant l´essència natural dels mots treballats amb tendresa i rebel-lia!!! sempre units i primitius en la selva natural i catalana de la POESIA!!! -
Ben sovint...[Ofensiu]Llibre | 20-04-2005
un petit gest esdevé el símbol més emblemàtic de la felicitat. Però... "En un món ple d'injustícies com el nostre, és difícil de ser feliç, però no desesperem...".
No. No hem de desesperar. Al contrari: ens cal tenir força per compartir tot allò que vivim, perquè "Meravellosa és la teva història quan comparteixes l'alegria amb tota la gent del teu voltant."
Sortim de la closca que ens amaga del món! Ullem al nostre voltant! Obrim els ulls! Potser aleshores ens adonarem que el tel de dolor que de vegades ens aclapara, en realitat, l'hem de veure tenint en compte que "No hi ha goteres dalt del sostre, quan dels ulls se'n desprèn la força de mirar cap al cel..."
Salut, company!
LLIBRE
-
Està molt bé![Ofensiu]Unicorn Gris | 17-04-2005 | Valoració: 9
Sí, m'agrada el temps. La felicitat de cada dia... Enhorabona. Segueix endavant!
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
875015 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.