Un dia plujós mirant el tren

Un dia més plena de desig sexual, no tenia ganes de res però sabia que podia menjar-m'ho tot.
Tu no hi erets. Al principi creia que no hi havia ningú.
Però allà fora caminant amb el cap ben alt, sobre 15 centímetres de taló ningú és indiferent.
Al final has vingut, per uns moments tot era tensió, tot era possible, els teus ulls espurnejaven desig, jo em nutria del teu alè accelerat.
Volia sentir-te, tu necessitaves tenir-me i mentre el tren passava les nostres llengües s'han lligat, una escalfor que ha fos la neu del voltant ens ha embogit, 2 segons per cremar junts.
El tren ha marxat i tot ha tornat a ser com sempre, t'has fos en els meus pensament i sense cap mena de retret la pluja m'ha abduït.
T'espero en el pròxim tren, no sé a quina parada ens trobarem, però serà aviat, més intens, millor, més agoserat, més deshinibit, més humit.