Un adéu mai ha s'explica amb paraules

Fins aviat, fins sempre, no vull dir-te fins mai, no vull dir-te un adéu. Sent conscient que mai tindrem un demà.

Avui em pregunto:Què saben els que diuen que no hi ha hagut lluita? Qui té dret a dir que no ens estimàvem prou? Que em diguin a la cara, com ja han fet que només t'he fet, mal, amb la seva autoritat moral: "deixa'l que sigui feliç".

Per una vegada, per un sol cop demano que tothom calli, ni així sentirien el nostre dolor, com a mínim nosaltres deixaríem de sentir les seves infàmies. Fal.lacies d'ignorants d'aquells que sabent-t'ho tot no han volgut viure mai res, i aquí no hi ha risc, només hi ha abisme, sempre es sentiràn protegits i amb dret a dir.

I ben fort per tots ells, per vosaltres que sabeu més del què poden saber dues persones que han intentat construir un imperi junts i estan recollints els fonaments d'un somni, amb el cor a la mà: Adéu.

Per tu no hi ha adéu que valgui perquè no tinc paraules per explicar-te'l, no et puc cridar no et puc fer callar, i millor que no ens escoltin.