Un dia feixuc

S'assegué al sofà i deixà anar un esbufec. Estava molt cansada. Havia estat un dia realment feixuc. S'havia aixecat d'hora per arreglar-se amb l'esperança de trobar-se'l quan anés a l'escola a buscar les notes. Quan es va haver canviat de roba unes cinquanta vegades, pel cap baix, va trobar el conjunt perfecte. Es va trobar amb la seva amiga per anar plegades a l'escola. Hi van arribar, i ell no hi era. El va estar buscant molta estona, fins que va decidir anar a trobar-se amb la professora. Les notes no eren bones. No eren dolentes. Però no eren bones. Va sortir de la classe una mica moixa pels resultats del curs però amb l'esperança de que ell i fós i apreciés que aquell dia anava realment guapa. Ell no hi era. El va estar buscant molta estona, fins que va decidir tornar a casa. No va esperar a la seva amiga. Sospitava que si ho hagués fet hauria descarregat en ella el seu mal humor. A casa hi va haver bronca. Les notes no eren bones. No eren dolentes. Però no eren bones. S'aixecà del sofà deixant anar un altre esbufec i es va estirar al llit. Volia dormir. L'endemà ja seria un altre dia. Ni tansols es va posar el pijama. Es va adormir amb aquella roba tan maca que li havia costat tant de triar. Al dia següent s'havia de llevar d'hora per arreglar-se, potser se'l trobava a la piscina.