Un collaret fet de petxines

Cada matí, al despertar-me, agafo uns quants mots de la bosseta blava que tinc al capçal del llit. Em passo matins tancada en aquell mercat on em volen vendre d'altres, paraules de segona mà que no solen ser de la meva talla. Per aquest motiu, enllaço part dels mots de la bosseta per a fer-ne un collaret de petxines. Me'l poso i em passo la resta del matí dibuixant somnis i escrivint històries sobre gent que voldria conèixer i llocs que m'agradaria visitar. A vegades penso en tu, i és llavors quan els meus pensaments comencen a agafar un color verd esperança. Alguns dies ens trobem pels carrers. Quan et veig, els versos que em quedaven rellisquen per les meves mans i van a parar al terra. Fas créixer les meves ales, ho sabies? Provoques terratrèmols dins meu que fan donar tombs el meu cor.