Reflexions entre examen i examen

Jo sempre he dit que l'amor és com les matemàtiques: que, per pura probabilitat, mai dues persones s'estimaran de la mateixa manera ni a la vegada - molta sort tenen de fer-ho a la mateixa vida - . I ho segueixo afirmant. És horrible, però és veritat. És horrible que no m'estimis o que no puguis fer-ho; però almenys, ens queda molta vida per davant i potser un dia d'aquests podrem guanyar la guerra als números i anar més enllà de les lletres.

Jo sempre he pensat que la intel·ligència era la millor de les qualitats, que estava per sobre de tot. Potser era perquè no coneixia res més. Potser perquè era l'únic que podia oferir com a persona: un excel·lent als resultats i un somriure de bona nena. Per sort, he vist que hi ha molt més. Que hi ha savis que no saben res i avis que ho saben tot. Que pesa més la qualitat que la quantitat. Que hi ha coses que els llibres no ensenyen.

Jo sempre he tingut clar que els diners no donen la felicitat. Vaig aprendre la diferència entre allò necessari i allò que es necessita. Ara veig que hi ha gent que no ho ha après encara. Cases plenes d'or i marfil on viu gent buida. Cotxes ràpids, menjar ràpid, relacions ràpides, vida ràpida. Gent que viu tant de pressa que no té temps a gaudir-ne i que, quan arribi la seva hora, no tindrà amics sinó contactes; que té de tot però no s'emportarà res - perquè encara no s'ha adonat que un només té allò que no pot perdre en un naufragi - . Tampoc es tenen les persones, no es poden posseir; no es col·leccionen, no són segells ni monedes. Els dies passen i hem d'aprendre a lluitar pel què volem, a dir adéu a allò que inevitablement marxa i a fer fora el què ni ens aporta ni hi aportem res.

- La vida és dura - va dir algú que l'havia estudiada. - Només si tu la veus així - va dir algú que l'havia viscuda. Hi ha escriptors, hi ha polítics, hi ha metges, hi ha advocats. Hi ha gent que estudia i gent que aprèn. Hi ha professors que parlen sobre el procés biològic i d'altres que ensenyen sobre la vida. Hi ha professors sense carrera; hi ha mestres per les voreres, al girar la cantonada. Hi ha gent que ven l'ànima per un cos de pega, com hi ha gent sense ànima que compra cossos en venta. Hi ha records amb gust a menta, hi ha petons amb gust a sal; hi ha moments entre la gespa que no vols que tinguin final. Hi ha sospirs, carícies, abraçades; hores que haurien de ser caçades per no deixar-les passar, amb el caçapapallones que tots guardem dins la nostra intimitat. Hi ha segons intransferibles, sensacions intransferibles; sentiments que vols transferir però no es tenen ni les paraules ni les forces per seguir. Hi ha gent que es dedica a patir, gent que sembla no viure; gent que es deixa morir, entre les roses - un pèl difoses - sorgides dels records d'ahir. Gent que pinta somriures, gent que regala segons; persones que - sense saber-ho - ens fan sentir, mentre creuen que només tenen els petons que bé retenen per poder-nos oferir.