Un cel que ja no vull per mi.

El teu escrit em suggereix i connecta amb el valor del silenci, que també és una forma d'expressió i relacio.

potser t'entenc, potser. sempre m'ha fet molt respecte interpretar poesia...sovint penso que em confonc, que no lhe entès. Aquest, potser ès un dels que més m'han agradat teus.
Gracies per ser-hi.

m'agrada el teu relat.
contrasta amb els que jo he publicat.

Tu et conformes i tu prens tot amb diligència. jo en canvi m'enfonso en un pou on la meva sotida es escriure. escriure és la meva escla, el meu bitllet de retorn a la inocent infància.

Sóc escriptor novell, però no pas lector.

De veritat continua escrivint que jo contunuaré llegin-te.

Escriure_amb_el_cor

m'agrada el teu relat.
contrasta amb els que jo he publicat.

Tu et conformes i tu prens tot amb diligència. jo en canvi m'enfonso en un pou on la meva sotida es escriure. escriure és la meva escla, el meu bitllet de retorn a la inocent infància.

Sóc escriptor novell, però no pas lector.

De veritat continua escrivint que jo contunuaré llegin-te.

Escriure_amb_el_cor

Sinó pels dos. En una realitat existent i una paciència que cal no perdre de vista.

Un bon repte a il·lustrar! (Em resultaria difícil posar-hi pintura... però segur que ens sorprendríem del que en podria sortir).

Saps? el joc aparent (almenys per a mi) entre els dos amants, també podria interpretar-se com la lluita d'un mateix amb la realitat i la paciència. no? (o potser és realment el que has volgut transmetre).

sort!

Gemma

Una paraula interessant, l'he hagut de buscar al diccionari.

"No diguis res..."

Silenci, com sempre.
Silenci, com mai.

El títol encertat, la resta molt bona.

Cuidat i petons.

T'enviaria una abraçada, però...

#NaT#