Un cel així seria bonic, oi ?

Imagino al bon Déu com un ésser entranyable, al que li fan molta il·lusió les troballes dels homes, i malgrat ser - com creiem - infinit, vol que els creadors li expliquin a ell - i a tothom que està al seu voltant les seves obres.

Imagina doncs un àngel missatger que rep l'encàrrec d'anar fins al cel dels catalans, el cel malgrat ser únic està dividit per cintes de colors, i cada comunitat de la terra ocupa un espai semblant en el cel, amb tot està prohibit fer controls de fronteres i posar burots; en aquesta ocasió l'àngel ve en busca del Salvador Espriu, que repetirà davant del bon Déu - una vegada més - el seu Assaig de càntic en el temple , has tingut ocasió de llegir-lo ?

Oh ! que cansat n'estic
d'aquesta meva, pobra, trista
bruta i tant salvatge pàtria
i com m'agradaria d'allunyar.me'n
Nord enllà, on diuen que la gent es
rica i culta, desvetllada i feliç
......

El bon Salvador, li diu - amb tot respecte - al bon Déu, que Ell ja el sap el poema, que li fa una certa vergonya fer de rapsode, que .... però el bon Déu, insisteix, Salvador ,.... i finalment una vegada més el Salvador s'emociona, quan clou el poema dient ...

Però no he de seguir
mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un amor desesperat
aquesta meva, pobra, trista, bruta i dissortada Pàtria

En un altre moment serà cridat Joan Oliver ( Pere Quart ), i es repetirà una semblant situació, que acabarà amb les paraules de poeta ,...

Avui en terres de França
i demà més lluny potser
no moriré d'enyorança
anys d'enyorança viure

En ma terra del Vallès
tres turons fa una serra
quatre pins un bosc espès
cinc quarteres, massa terra
com el Vallès no hi ha res !

I, en un altre moment seran cridats poetes, escriptors, filòsofs, de totes les llengües , això al cel no serà problema, perquè tots tindrem allà el do de llengües, i sentirem en la llengua hindú les paraules del R. Tagore ,...

Sigues com l'arbre del sàndal
que perfuma la fulla de la
destral del llenyataire que la talla

O, la cançó del Pirata, o els texts de Sèneca, o Plató, o .....

En aquest món nostre, la creació es continua - millor la recreació es continua - , no hi ha res de nou sota al sol, ho recordem , oi ? , així que constantment podrem assistir a l'explicació per part dels autors de les seves obres - grans o petites - i de ben segur que en algun moment serem cridats a explicar nosaltres també, davant del bon Déu alguna de les nostres obres.

Un cel així es bonic, oi ?. No fa gens de por, a més hi trobarem també als qui ens han estimat, i que ens han precedit en aquest viatge a la casa del Pare, fa de bon esperar, o no ?

(C) ANTONIO MORA VERGES