Conjur dominical (Èxit/fracàs)

El Domènec i la Marta temen els diumenges; sobretot en havent dinat. Tots dos, de tant en tant, s'esforcen per alliberar un comentari còmplice per tal d'emmirallar-se en un somriure breu o en una mirada fugissera. De fet, el Domènec i la Marta prefereixen l'aclaparadora rutina dels dies feiners que no aquest ritual per vèncer el silenci, aquestes tardes dominicals tenyides d'un to transcendent, quasi filosòfic o existencial. Però no és a les seves mans avançar les busques del rellotge i refugiar-se en la resignació, o deturar el temps per debatre indefinidament, o encara menys: tornar enrere i canviar-ho tot. Per tant, l'alternativa raonable és afrontar la tarda del diumenge amb valentia i fer el cor fort, també sortir al vespre com s'havien proposat, espargir-se i procurar només mirar de reüll les parelles que, amb criatures, passegen satisfetes. Malgrat tot, sovint retornen a casa amb la sensació de fracàs, de no haver reeixit en formar i consolidar una família, el seu somni, d'haver-se equivocat allí on els altres sembla que ho tenien tot controlat i previst. És llavors que el Domènec i la Marta, a ulls clucs, es conjuren per derrotar la fatalitat, atènyer nous reptes, escurçar distàncies, desvestir perjudicis i recordar que tothom, en el fons, per un motiu o altre, tem els diumenges.