Un autor, un vers - L'escultor

Cada cop que miro els teus ulls
veig el reflex, amarg
de tot just l'altra vesprada,
sota un tel de llàgrimes perpètues.

Em dol el silenci dels teus llavis
que amaguen mots secrets
i les promeses tan esperades
que destapen esperances trencades.

Però els meus dits no reposen de tu:
et modelen i afinen la nostra cançó.

Tocar-te desprèn les notes més tendres.