Un any més

Ha passat un any, el 2007, i estic asseguda davant l'ordinador, tranquil·la, relaxada, recordant un passat de la meva vida que un dia, no fa molt, vaig tenir com a present. Els records del que vaig viure l'any passat, arraconats innocentment pel pas dels dies, em vénen al cap, i jo, absorta en ells com una nina en un conte de prínceps i princeses, no faig res per reprimir-los. Records d'un any molt intens en tots els sentits, ja que van ser moments i sentiments viscuts molt contradictoris: amor i odi, tristesa i alegria, decepcions i orgulls, pèrdua d'éssers estimats i arribada d'altres éssers nous que s'han fet estimar.
Aquests canvis han estat més agradables o més dolents , més o menys desitjats, més curts o més llargs, però tots i cada un d'ells han marcat la meva personalitat, la meva forma de ser, de pensar, d'afrontar els problemes que la vida ens planteja dia sí i, desgraciadament, dia també.
S'ha finalitzat un any més, s'ha canviat de número al calendari, i t'adones que t'has fet un any més vell, que els teus coneixements no augmenten tant com ho fan les teves experiències, i que, al contrari del que passa, no vols créixer. Et vas adonant que la vida, aquesta successió de moments que t'ha tocat viure, no és aquell camí de roses que et proposaven a les pel·lícules de Walt Disney, que mai descobriràs el país de "Nunca Jamás", on arribaves volant cada nit , que el temps va passant i tu no pots fer res per evitar que s'escorri entre els dits, desitjant poder agafar-lo i aturar-lo en els moments en què la teva única preocupació era saber com acabaria el capítol de Son Goku.
Si algun geni, d'aquests que apareixen per art de màgia quan es freguen les làmpades, fos capaç de permetre'm canviar alguna cosa d'aquest passat, jo, només, em veuria capaç de demanar-li que hem permetés canviar aquelles accions que, per culpa meva, s'ha fet mal a terceres persones, puix que, les que he fet jo i que m'han fet mal a mi, m'haurien de servir per millorar i poder arribar a ser, algun dia, millor persona