Adéu

El cor ja batega a poc a poc, feble i descompassat. Les seves respiracions són lentes, pausades, cansades. Fa passar pena a qui està al seu costat. Els seus ulls ja no aconsegueixen obrir-se del tot i la brillantor de la seva joventut ha estat reemplaçada per la foscor. Una foscor que fa tenir calfreds, por i plors.
I la mort s'acosta amb passos de gegant.
Dintre del reflex de l'ànima es pot veure una teranyina que tapa la vida i que l'acosta a la mort. Com un eclipse, hi haurà un moment en que estarà tot fosc. Negre, silenciós i fosc. Però ella diu que no se'n vol anar. Era forta. Les seves mans, arrugades i sense musculatura, s'aferren a la vida amb feblesa. Ja no té forces. Els noranta vuit anys que fa que els seus ulls es van obrir per primer cop li estan passant factura. Perquè el cos humà és un ésser molt complex però no dura per sempre. L'existència i la vida no són eternes. El temps ens acaba guanyant i arraconant en el passat.
I la mort s'acosta galopant amb un cavall negre.
Fills, néts i besnéts al seu costat. Ningú la vol abandonar perquè els ha fet créixer. I tots l'estimen perquè s'ha fet estimar. Intercanvien mirades. Somriures glaçats que fan encara més gèlida aquella habitació de parets blanques. Parets plenes d'humitat i de forats que demostren el pas del temps. Aquella mateixa habitació que la va veure néixer també la veurà...
I la mort s'acosta sembrant dolor i temor per on trepitja.
Es poden sentir els batecs del cor. Somriures davall dels quals s'amaga un temor que creix a cada segon. Se'n va. Ho saben tots. Saben que la seva vida està arribant al precipici on ja no hi ha sortida, ni marxa enrere. Pots cridar que res t'ajudarà. Però ella està en silenci, contemplant-los a tots. Lentament acluca els ulls.
I la mort s'acosta sense fer renou.
En el moment que digui basta, que deixi de lluitar, haurà perdut la guerra. Ha decidit que ja està. Que aquella si que serà la seva darrera inspiració. Bé, no. Una altra. Els vol tornar a veure abans d'anar-se'n. Els estima.
I la mort de puntetes entra a l'habitació.
I tots han vist que aquella mirada ho deia tot. Adéu. Els ulls s'han tancat per sempre més. I expira. I ja no se sent el cor bategant. Ni les respiracions.
I la mort surt acompanyada de l'habitació.
Silenci. I la primera llàgrima comença a sortir. Llàgrimes ferides d'amor i de dolor. Llàgrimes que broten des del mig del cor.