Dur

Tantes vegades he utilitzat la paraula dur, però molts cops, com moltes d'altres, no n'he fet l'ús que es mereixia. Dur es perdres sense trobar-se. És esperar i no saber el què. Dur és anyorar quan estàs aquí i quan estàs allà. És treballar 9 hores diàries i sentir-te buida. Dur és treballar quan tot el món està de vacances. És no poder veure a qui vols quan vols. És passar davant d'una agència de viatges i saber que tu no te n'aniràs, que no agafaràs cap avió. O tal vegada sí. Però el pròxim que agafis serà per tronar a Barcelona. Dur és plantejar-se si era millor el temps que estaves allà. Dur és no saber estar amb tu mateix però necessitar estar-hi. És dur necessitar a tot el món i no trobar-los. Dur és voler escriure i no saber. Voler contar però no saber què dir. Voler dir i no tenir paraules. Al cap i a la fi, tot acaba sent dur.