Un any més

Quan era petita i també adolescent esperava amb il.lusió el dia del meu aniversari; per repartir caramels, menjar pastís, anar a prendre quelcom amb les amigues i parlar de com seria el futur, rebre regals... En canvi ara, el dia que fas anys no l'esperes, apareix, i sovint implica una reflexió sobre tot allò que volies i no has aconseguit, assumir que la teva vida no s'assembla gens a com l'havies imaginat prenent aquelles copes amb les amigues anys enrere. La il.lusió, els regals i les fantasies queden lluny. I veus que com més gran et fas més perduda estàs, tot allò en el que creies s'ha distorsionat i les ganes de lluitar han disminuït.

Aquest darrer any de la meva vida, tot i haver viscut algunes sorpreses, com la creació d'aquest bloc i els meus escrits, també ha estat un any de decepcions: laborals, sentimentals i d'amistats. Per un moment volia passar de llarg aquest nou número que ha vingut, però finalment no he deixat que la decepció em vencés i he improvisat unes copes amb uns pocs (que al final han estat més), però escollits. Per primer cop en molt de temps, no m'ha importat ni el lloc, ni anar a ballar després (serà que em faig gran...), tot i trobar a faltar inevitablement a algú, he gaudit de les persones que han volgut compartir amb mi aquest moment.

Potser la vida és un conjunt de petits moments que podem convertir en grans moments.