un any, ja...

Algun dia ho entendràs, tranquil. Algun dia entendràs el que significa recordar el dia que vas conèixer als teus amics. Comprendràs què signifiquen per a tu i aprendràs a valorar-ho. No saps el que és començar a viure de cop. Canviar d'aires, de cares, saber que tens amics a l'escola però que a fora hi tens a gent que no et parlarà del mateix que durant la setmana, que seran com aire fresc enmig d'una habitació tancada. Veuràs que són una finestra al món, que fan tot el que tu voldries i que poc a poc et sents més com ells. Et sents més valorat, més amic, més gran. Més integrat en un grup estrany, però tan unit...d'aquí a uns anys entendràs què significa que et parlin només d'arribar, saber que les trucades van i venen sense haver de ser tu qui molesta. Veuràs què significa la confiança de segons qui, saber que passi el que passi el dissabte és el dissabte i que això no t'ho pren ningú. Veuràs que, realment, això és el que volies, el que t'importa i que ho has trobat sense buscar-ho. Poder parlar i preguntar sense vergonya, poder oblidar com t'has de comportar perquè no et facin mal, i els prejudicis queden arraconats en un calaix. Igual que tanques el calaix als mals rotllos per a sortir de festa, però saps que si cal pots obrir-lo, el calaix, i segur que hi haurà algú per a escoltar-te, de la mateixa manera que et disposes a escoltar-los quan veus quina cara posen al mirar-te. I créixer i veure que farà un any que els vas veure per primera vegada, que ara ja no tens ganes de perdre'ls de vista, que esperes poder-los tenir a prop fins que les vides se'n vagin per camins tan diferents que us trobeu de tant en tant per recordar vells temps. Vells temps que per a mi són nous, perquè tot just començo a viure.