Cercador
UN AMIC ESTRANY
Un relat de: Rafaelmolero- Compartir:
UN AMIC ESTRANY
M’imagine l’expressió bocabadada que farà el meu amic quan a mesura que li
ho diga; però les meues intensions eren de bona casta, amb bones propostes.
El sencer desapareixerà en la foscor del meu ésser, doncs se m’aguditzarien les idees fins a vulnerar els límits de la percepció, quan el brunzit del vol d’una mosca esdevenia eixordador.
Quan eren les set de la vesprada... i a trenta graus de temperatura, el meu amic li suaven les mans i la cara esperant que li ho diguera.
I aleshores se li accelerà perillosament el ritme per a absorbir saliva. Ricard no s’ho pensà dues vegades, alçà el braç dret a poc a poc i posà una enigmàtica mirada, alçant les celles i arrugant-les i amb un tic nerviós però decidit em fa veure l’energia que tenia en aquells moments.
Tot seguit, el seu rostre se’m representà com si fora un dimoni. La seua expressió s’evaporà i empunyava amb energia la grapadora que hi havia al damunt de l’escriptori. Aleshores va faltar uns mil•límetres per a posar-me-la en el front.
Aleshores la meua inquietud s’esforçà amb gràcia per a prendre la seua decisió.
Quina fòbia se li hauria plantejat en la seua ment?, però la seua cara em deia entre línies que allò que li havia dit no era el més apropiat.
A l’endemà, em va donar les gràcies pel consell que li vaig comentar, perquè el seu estat d’ànim quasi va perdre’s el seu cap.
Doncs bé, ens van estimular l’un a l’altre perquè tota estimació crea una relació.
I tota relació implica donar i rebre, ja que és un intercanvi enriquidor.
Es molt important també el saber donar i rebrem interiorment.
la fi
M’imagine l’expressió bocabadada que farà el meu amic quan a mesura que li
ho diga; però les meues intensions eren de bona casta, amb bones propostes.
El sencer desapareixerà en la foscor del meu ésser, doncs se m’aguditzarien les idees fins a vulnerar els límits de la percepció, quan el brunzit del vol d’una mosca esdevenia eixordador.
Quan eren les set de la vesprada... i a trenta graus de temperatura, el meu amic li suaven les mans i la cara esperant que li ho diguera.
I aleshores se li accelerà perillosament el ritme per a absorbir saliva. Ricard no s’ho pensà dues vegades, alçà el braç dret a poc a poc i posà una enigmàtica mirada, alçant les celles i arrugant-les i amb un tic nerviós però decidit em fa veure l’energia que tenia en aquells moments.
Tot seguit, el seu rostre se’m representà com si fora un dimoni. La seua expressió s’evaporà i empunyava amb energia la grapadora que hi havia al damunt de l’escriptori. Aleshores va faltar uns mil•límetres per a posar-me-la en el front.
Aleshores la meua inquietud s’esforçà amb gràcia per a prendre la seua decisió.
Quina fòbia se li hauria plantejat en la seua ment?, però la seua cara em deia entre línies que allò que li havia dit no era el més apropiat.
A l’endemà, em va donar les gràcies pel consell que li vaig comentar, perquè el seu estat d’ànim quasi va perdre’s el seu cap.
Doncs bé, ens van estimular l’un a l’altre perquè tota estimació crea una relació.
I tota relació implica donar i rebre, ja que és un intercanvi enriquidor.
Es molt important també el saber donar i rebrem interiorment.
la fi
l´Autor
164 Relats
178 Comentaris
89575 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitatVaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.