Un adéu

Un relat de: stradivarius

No conec un altre amor si no és aquell que un dia vaig estimar. No vaig poder conservar els somriures ni aquelles mirades que tan nervioses ens posaven. Les nits sense temps plenes de tu, plenes d'amor ja només són un record que es perd en la foscor dels teus ulls. I aquells dolços carmels que em besaves tenien gust d'il·lusió i el teu olor jo volia besar i el teu cos acariciar fins no parar.Un amor que semblava sense fi un desig que volia sempre subsistir, fos com fos, fins mai ser fos, fins sempre ser i mai deixar de ser.

L'amor que em vas donar, l'amor que em vas prometre un bon dia el vas deixar allà on no el vaig poder trobar, allà on tot acaba, a la fi dels dies. No puc respirar amb tanta valentía, ja no em surten les paraules que més t'estimaves, aquelles que tu mai em regalaves…un buit dins meu, un últim crit, un adéu?

Comentaris

  • que passa que[Ofensiu]
    Perestroika | 04-12-2010

    ja no escrius? :(

  • Perestroika | 31-07-2008

    feia moltíssim que no passava per aquí i m'he trobat aquesta joia. És una meravella!

    Puc demanar-te que tornis a escriure, a regalar-me relats així?

    L'adéu no existeix, l'essència ni que sigui de quelcom semblant a un record sempre hi roman, dins nostre ;)

    1 abraçada, Airun!