Només per les nits, et recordo

Un relat de: stradivarius

Només per les nits, et recordo

Fa nits que el meu son no arriba, crec que s'ha perdut entre els meus pensaments… El llit és fred i per la finestra mal tancada entren tots aquells records que semblaven ja oblidats.Tot és fosc però els meus ulls són tan oberts ,que puc observar la llum de la teva dolça mirada dins aquella fotografía ,feta a mitja nit.

Quan ja la llum de la lluna no m'encega, em dic a mi mateixa que tinc son i així faig creure als meus ulls que ja poden tancar-se. Els tanco, i fins hi tot semblan adormir-se però el meu cor comença a bategar ràpidament.
I els meus ulls tornen a obrir-se. Llavors em pregunto que ha passat.

Un d'aquells distans records m'han apropat a tu, al teu rostre, a les teves mans, als teus ulls, a la teva pell…
Ara ja estic somniant-perfi- penso. I quan desperto de nou, no et puc recordar…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer