Amb els meus dits...

Una mà plena de dits
I un violí ple de cordes.

Uns dits massa llargs,
Que fan dir-se de pianista,

I un violí gelós
De no tenir dits de violinista.

Però aquests dits
Volen tocar l'àgil arc!

Aquests dits
Volen tocar delicades cordes!

Dits confusos
I vergonosos

Acaricien, finalment
El nerviós violí

Provocant-li aixì
Un gran dolç so, que diu:

Dits de pianista són els que vull sentir!