Un adéu perenne.

És havent besat la mort
quan podré tornar a la vida.
Ara que ho he donat per tu tot,
quan naixeré de nou i faré via.

L'adéu que et vaig dir ahir
fou un adéu per sempre.
Malgrat tot, amor,
perquè me demanes mes cendres?

Després d'entregar-me,
en cos i ànima;
vols també lligar-me,
tancar-me entre reixes?

Vull reviure els jocs de nens,
vull dir no a la maduresa,
retornar al jardí d'infants i,
per un instant, riure de ma feblesa.

No em demanis ser qui no sóc:
la teva amistat no m'és permesa.
No podria enganyar el cor;
i menys encara mentir o tornar enrere.

Així doncs, sisplau,
accepta el meu silenci
i creu de nou en tu,
com faig jo encara:

Emprèn de nou el camí,
segueix la teva ruta
-i si ho desitges,
gira't i mira endarrera-.

Però ves amb compte
no caiguis,
en topar amb alguna pedra,
si camines d'esquena!

Jo seguiré essent un espectre,
i pagaré amb la soledat la meva condemna.
La llibertat és sempre difícil d'escollir;
però he volgut encarar aquest repte.

T'he estimat, t'estim,
i t'estimaré sempre:
t'he donat el que a ningú,
malgrat els regals no sempre s'entenen.

Ara una vida no la puc compartir:
encara no he estat una nena.
Perdona'm, si havent nascut com a Lilith,
t'he negat la teva Eva.