Última carta

Un relat de: Nefertitis

De nou aquí, davant de la mateixa llibreta; una pàgina en blanc, uns fulls preliminars que has omplert durant gairebé quatre mesos. Sí, aquells que avui has rellegit de nou, que t'han recordat el moment en qual els vas escriure; la passió, el desig, l'amor, la felicitat d'aquells instants... Milers de sentiments que avui s'entelen en els teus ulls mentre lentament, deixes caure aquelles llàgrimes. Una fiblada el pit, una sensació d'ofec, de ràbia continguda, de passió. Sentiments que de nou atresores dins teu, que intentes empassar, però que en la soledat es patentitzen en aquell mar de llàgrimes que et sembla impossible poder aturar.
Una veu dins teu et crida que no t'enfonsis, que siguis forta, que el temps tot ho cura... Però no pots, almenys ara, deixar-te portar per aquesta veu assertiva. No pots perquè sents que has perdut una part de tu mateixa, perquè sents que no pots més; que de nou algú ha obert aquelles ferides que semblaven començar a cicatritzar i ara, com en tota infecció s'obren lentament.
La primavera per fi s'evidencia. Avui el sol llueix amb elegància, aportant caliu, calor... Però dins teu la tempesta ha començat a aflorar. Els núvols tempestuosos xoquen els uns contra els altres i sí, arriba la pluja... Aquelles llàgrimes que llisquen davall la teva galta desdibuixant el teu rostre. I en aquests moments únicament desitjaries no sentir, ésser capaç d'oblidar aquell moment on has visualitzat de nou la seva imatge, les seves paraules, la seva mirada perduda...
Intentes deixar la ment en blanc, respirar profundament, però la seva imatge intermitent es repeteix cada vegada que obres i tanques els ulls. Pots fins i tot sentir el caliu de les seves mans, del seu cor bategar...
Segueixes qüestionant-te, repassant les teves maneres d'actuar en cada moment... I sí, segurament hi haurien moltes errates, però l'amor és així...

Però una vegada més et toca acceptar la realitat. Prendre consciència que tothom és lliure d'escollir, deixar que les ferides es tornin a tancar de nou.


T'estimo i t'estimaré sempre.... Troba't, escolta't, estima't... I llavors si vols... Estima'm.

Comentaris

  • No...[Ofensiu]
    natasha | 30-05-2010

    ... et culpis i et facis mal quan s'acaba una historia (sé que sovint és inevitable).
    Malgrat la cruesa del text m'agrada la forma natural i sencilla de la forma que està escrita.
    Una abraçada

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 29-05-2010 | Valoració: 10

    un relat molt cru i suggestiu, ple de sentiment i malenconia
    et felicito
    i t'envio unaabraçada encaixada

    fins aviat
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Nefertitis

Nefertitis

105 Relats

126 Comentaris

86722 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda en un vell paratge de muntanyes he buscat afligida un món on cercar la calma, la llibertat... Però en el fons, sempre he estat una persona híbrida, distinta a tot i a tothom. I davant d'aquesta nostàlgia, únicament he vessat llàgrimes amargues i m'he autoavdicat una condemna per ésser invisible davant d'un món perfecte, per la meva manera de concebre aquest. Però he perdut milers de trens, he viatjat al més enllà; però algú m'ha donat una embranzida... No sé qui sóc, on vaig... Únicament escric, perquè és en la poesia, en cada mot on puc ser tot allò que sempre he anhelat. L'únic port que aporta calma al meu cor.