Ulls encisadors

Un relat de: Vitfo
No us creureu el que m'ha passat aquest matí mentre pujava
amb l'ascensor a la planta 14 de l'edifici de la meva oficina. Quan es tancaven les portes, una noia de metre vuitanta d'alçada i de constitució ben prima ha irromput dintre amb un saltiró molt agosarat. No l'havia vist mai. Portava un vestit negre que, literalment, la cobria des del cap fins als peus. Un vel negre li cobria el rostre i només deixava al descobert uns ulls verds encisadors. Amb aquell contrast de color, desprenia un gran erotisme i misteri i, al mirar-me fixament, m'ha deixat glaçat. Per un moment he desitjat besar-la tota ella, fins arribar a la seva ombra. M'he imaginat tastant tot el seu cos nu, treient l'envolcall negre del caramel més desitjat. La noia no ha badat boca en tot el trajecte però els seus ulls m'han obert la porta secreta dels meus anhels. Quan ha arribat el moment de baixar de l'ascensor amb una veu rogallosa, pròpia d'un home, s'ha acomiadat i amb ella, per què no dir-ho, també s'han desfet els meus somnis .

Comentaris

  • Trasbals[Ofensiu]
    Manelfoo | 20-03-2021

    Comprenc perfectament els dos moments que trasbalsen el protagonista en la teva narració. Segur que la resta del dia hi haurà pensat molt. Ben plantejat i narrat.

  • Anhels[Ofensiu]
    Solsona Bot | 15-03-2021 | Valoració: 9

    Els anhels més íntims es poden despertar en el moment més imprevist i, fins i tot, no som conscients que els tenim. Un bon relat!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Vitfo

4 Relats

20 Comentaris

3020 Lectures

Valoració de l'autor: 8.90