Ulls de nàcar

Venc arracades de nàcar
a dones d'ulls de nàcar:
polits, erms... tan buits
que ni la tristesa
s'hi vol emmirallar.
No ho vol que an aquestes
semidones, semimonstres,
semiespasmes; els brilli
el bri elegant de la malenconia.

Són pops amb branques
d'escata. Pànic. Un crit.
Em miren a través del vidre
amb aquella mirada d'0stra
podrida i rància...

La botiga és el meu aquari:
un immens terrari on no sé
a quina banda sóc. Miro els rèptils?
o els rèptils em veuen com un peix:
petit, indefens
com un barb de riu
que volen pescar en la seva
grisor.

És que l'olor de les agulles
de pit els destapa les
feromones i l'occitocina?
S'exciten lividinosament mentre
el so d'una música
- freda i distant; falça
com la lluentor del
nàcar sobre les pupil·les
simples i superficials

sona...
(no... sonar
deriva de so i no és
merescut que els anys
de tradició etimològica
siguin menyspreats)

Destorba
les ones de l'aire
i inquieta
l'incertesa del silenci.


11m05