Ulls de gel

Ulls de gel que miren però no veuen. Avui fa sol però ell plora, mulla la seva pell, pluja amb gust de sal. Una ma a cada butxaca, escurat. S'ho havia gastat tot intentant comprar la felicitat.
Crida de por, d'agonia i pensa que només el vent sent com la seva veu es trenca a trossos. El cor pesa massa, l'haurà de cosir altre cop, seria més fàcil arrancar-se'l. I entre la buidor del silenci se sent sol.