Cercador
TURÓ DE SANT PAU A VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
Un relat de: Antonio Mora VergésSant Pau, l’apòstol que venia de les files dels ‘publicans’ ha estat sempre molt popular entre els que presumeixen del seu agnosticisme.
Ara, per desgràcia se l’han apropiat els brètols, vàndals i marginals, aprofitant la solitud extrema d’aquesta ermita, que substitueix una d’anterior que fou venuda en el període de les desamortitzacions de bens eclesiàstics; i que excavada de forma artificial a la pedra , està avui en una cova, on s’ha bastit la nova capella, inaugurada el 25 de gener de 1910.
Arreu es veuen els forats deixats pel primitiu edifici, encara que no es descarta que n'hi puguin haver d'anteriors, possiblement d'algun assentament d’època medieval.
Pel que fa a la seva historia, extraiem de les publicacions d'en Josep M. Masachs, les següents notes.
Sembla que al segle XVI hi havia una capella a dalt del turó, substituint-ne una que sembla datar de l’any 1392, que estaria en la falda de la muntanya, cara a sol ixent, i que hauria resultat insuficient.
Aquesta nova capella era encerclada per un ampli baluard amb dos portals d'entrada i amb habitatge per a l’ermità i una sala - menjador.
Per les fotografies antigues que hem vist publicades, devia semblar, més aviat, una casa de pagès que un edifici religiós.
L'ermità vivia del conreu de les terres pròpies de la capella, a més a més del ramat que tancava sota l’esplanada del turó, com a resultat de la desamortització, es veié obligat a abandonar-les en ser venudes juntament amb altres béns de la capella, i així, sense guàrdia, l’edifici s’anà enrunant a poc a poc.
Quan ens hi arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per recollir-ne imatges, un dia ‘laboral’, coincidíem amb uns quants joves que certament no estaven allí per motius religiosos i/o culturals.
Davant la manifesta incapacitat del Govern per sortir de l’atzucac de l’atur i la misèria, potser caldrà com han fet ja els tunisians, egipcis, libis, ... , ocupar places i carrers.
Reiteràvem per intercessió de Sant Pau la nostra sempiterna pregaria; Senyor allibera el teu poble !
Ara, per desgràcia se l’han apropiat els brètols, vàndals i marginals, aprofitant la solitud extrema d’aquesta ermita, que substitueix una d’anterior que fou venuda en el període de les desamortitzacions de bens eclesiàstics; i que excavada de forma artificial a la pedra , està avui en una cova, on s’ha bastit la nova capella, inaugurada el 25 de gener de 1910.
Arreu es veuen els forats deixats pel primitiu edifici, encara que no es descarta que n'hi puguin haver d'anteriors, possiblement d'algun assentament d’època medieval.
Pel que fa a la seva historia, extraiem de les publicacions d'en Josep M. Masachs, les següents notes.
Sembla que al segle XVI hi havia una capella a dalt del turó, substituint-ne una que sembla datar de l’any 1392, que estaria en la falda de la muntanya, cara a sol ixent, i que hauria resultat insuficient.
Aquesta nova capella era encerclada per un ampli baluard amb dos portals d'entrada i amb habitatge per a l’ermità i una sala - menjador.
Per les fotografies antigues que hem vist publicades, devia semblar, més aviat, una casa de pagès que un edifici religiós.
L'ermità vivia del conreu de les terres pròpies de la capella, a més a més del ramat que tancava sota l’esplanada del turó, com a resultat de la desamortització, es veié obligat a abandonar-les en ser venudes juntament amb altres béns de la capella, i així, sense guàrdia, l’edifici s’anà enrunant a poc a poc.
Quan ens hi arribàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, per recollir-ne imatges, un dia ‘laboral’, coincidíem amb uns quants joves que certament no estaven allí per motius religiosos i/o culturals.
Davant la manifesta incapacitat del Govern per sortir de l’atzucac de l’atur i la misèria, potser caldrà com han fet ja els tunisians, egipcis, libis, ... , ocupar places i carrers.
Reiteràvem per intercessió de Sant Pau la nostra sempiterna pregaria; Senyor allibera el teu poble !
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.