Tu no sents per mi

Desitjo que em miressis com aquella vegada.
Desitjo que aquesta mai hagués acabada.
Desitjo que em miressis com jo a tu.
Desitjo que algun cop sentis el que jo sento per tu.
Desitjo que no hi posessis un fi.
Ja que tu no sents per a mi.

Vull confessar-te els meus petits secrets.
I compartir les meves pors com trossets.
Vull que coneguis al meu vertader jo.
Per omplir el meu racó en el teu “jo”
Una part que mai pas podré obtenir
Ja que tu no sents per mi.

Desitjo que sense alè tu em busquessis
Desitjo que al veure’m tu t’enamoressis
Desitjo que també pensessis en mi
Com jo penso en tu cada matí i nit
Desitjo que fos la primera persona
Que et fes sentir a l’estómac papallones
La primera en descobrir la teva història.
I formar part de la teva pròpia glòria.

Només tu em dediques un ample somriure
I és allà quan el meu cor comença a viure.
Fins que ja no em tornes pas a parlar
I em començo a preocupar i qüestionar
I no suporto més aquesta pressió
De no veure la meva impresició
Preguntant-me: Què he fet malament?

Noto la teva gran presència a la sala
Noto la meva respiració agitada
I estic molt a prop teu, del teu pur contacte
Com deixes la mà recolzada a la taula
Uns pocs centímetres em separen de tu
Però els raigs del calent i llunyà sol,
es senten molt més a prop que tu tot sol.

Desitjo que em perdonis per alguna cosa
Cosa que no conec, però venenosa.
Que em perdonis pel que tú mateix has fet
Una veritat que amago com secret
I no vull acceptar-ho perquè m’agrades
Però jo no sóc del teu compte de fades.
Perquè tu no sents per mi.