Tu loquito estoris

Home, boja boja no hi estic pas.. què li fa pensar? PER QUÈ? aquest canvi de veu era premeditat. Ha estat mai a transilvània, per olorar escorpins? Jo no, i mira que m'agradaria.. però tot es queda en sacristies, entén? sempre és el mateix.. aquests maleïts capellans, i les monges, que només fan que jugar a tenis! Tot el dia, amb la raqueta sota les sotanes. Sí! les monges també duen sotana! I calculadora gràfica, encara que ningú ho diria. Em fan pensar amb les taronges. Les calculadores, vull dir. I no sé perquè. Ha vist mai una vaca vestint calces? jo sí, i ara em mira. Porta unes calcetes amb uns barrets dibuixats, uns barrets d'aquests d'estiu, que portaven les adolescents a principis de segle passat, sap? que anaven a berenar a sota d'un arbre, a la vora del riu. Un dia hi van anar els números, que ho vaig veure. Les formigues es van emportar el menjar. És cert. Sap d'on és la vaca més bonica del món? D'Àustria. Viu darrere una tanca, i tot i que sembla que té la mirada trista, no és així, la té trista de debó. Li continuo dient: no estic boja. Totes aquestes coses que he dit, ho he fet expressament, no estic boja. No gens. Sé perfectament que les monges no juguen a tenis. Juguen a un dos tres pica paret, i diuen a que no me pilles, cara de papilles. Ja, bé.. per què intenta buscar si té alguna mena de sentit tot el que li dic? què en treu? En fi.. jo un dia vaig treure un tres, jugant a la granota de coloraines, i no em va saber pas greu ni res, què va.. vaig plorar cinc dies seguits, però era un homenatge a les marmotes. La de la pel·lícula en concret, sap quina vull dir? Que potser em mira així volent dir "calla la boca"? Vol dir que no puc escriure res, si no tinc idees al cap? I aquesta ganyota per què era, eh? Sí.. ja ho sé, m'imagino que fa la cara que A MI m'interessa. Què? tampoc ho puc fer això? Miri.. compri's un antivirus, deixi que li elimini el cubell de pintura de color púrpura, i sentirà com un alè de pansa.. així suau.. just al dit segon del peu esquerre. I no és agradable això? Quin tipus de línia vol que faci servir, per pintar-li la ratlla de l'ull? No crec que una de discontínua li quedés bé. Sap que els sostres s'han de foradar per fer-hi sortir la xemeneia? Si no hi has de fer sortir la xemeneia, més val no foradar.. és que quina mania que té el ploure, sempre fa tard. No he sabut mai contar-me les pestanyes.. me'n canso abans d'arribar a la segona. No sabria dir-li si en tinc cinquanta o dues-centes quaranta-sis. Que trist, no? aconseguir ser duc, i que al final només et recordin a l'hora de fer centenes i pico.. I ja sé que em prendrà per estúpida.. sap que fins fa poc no vaig entendre a qui collons es menjava el peix martí? Tota una vida amb aquesta mena de visió capitalista del món, i resulta que anava al revés.. amb quina il·lusió que vaig rebre la bona nova! Talment com si m'hagués despullat amb unes tisores. Has de ser molt ric, per poder-te despullar amb unes tisores. En fi.. què li haig de dir, que vostè no sàpiga. Oi? I miri, com aquest relat, li'n podria fer.. hmm.. dos!






Escolti la brisa suau de l'art.. l'art no pot ser brisa suau.. oh sí? un tintineig d'esquellerincs.. o

un espai en blanc, aquí al mig, a deshora. Com la pluja........... O com en Marc. Bé, ell en va deixar cinc.
i és que.. no ha deixat mai caure el seu dit sobre una tecla, tot tancant els ulls, i els ha obert, moments després, per veure on l'havia dut tot allò? no és fàcil escollir la lletra sobre la qual caurà el meu dit.. qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq
qqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqqq
qqqqqqqqqqqqqqqq ho veu? veu que és una bajanada fer això? més val posar paraules.. encara que no es relacionin.. la vida no relaciona un dia amb el següent, sabia? això és una cosa que s'ha cregut vostè.. faldilla marina, somriure de llei de young. Qui recorda de què anava aquesta llei.. en young no. M'agradaria, algun dia, escriure un relat amb potes. Sàpiga que si intenta amagar-me l'art, me n'inventaré un altre. O tornaré a començar des del principi. Un dia un noi es va beure l'enteniment, i gairebé s'ennuega. Jo prometo anar amb compte. I digui'm, espectador..
/) per què això no vol dir res? qui s'encarrega de donar sentit a les coses?
em dóna permís?
és una monja fent servir la seva calculadora gràfica.
veu? el que li deia.. dos.