Tu, la lluna i el sol

Un relat de: titella de mils moviments

Alhora,
El primer que dic,
Ella,
la lluna i el sol.
Una descripció simple,
D'un caràcter o d'un físic.
Un Caràcter diferent,
Lluna donant nom a la claror,
I el sol brilla però dins la foscor.

Ulls rajant de màgies,
El sol li a contagiat.
Mans suaus i fines
De lluna que s'ha amagant.

Lluminositat quan l'abraça,
Em sento fred quan entre dia no i es.

Va el revés,
Gira-li el rellotge i prova si ara va be,
Li demano com va?,
i ella ma contesta amb un: adéu fins demà.

Te els dos estats,
Es capgira i es capfica sense parar.
Em mira i em somriu i per dedins es dèbil com la nit.

El sol no canviarà,
i la lluna no li amagarà cap troçet de cel perquè ella poguí plorar.

Comentaris

  • records...[Ofensiu]
    jOaneTa | 18-09-2007 | Valoració: 10

    mentre el llegia em venien imatges al cap, els teus versos em duien vells records de moments sota la lluna o sota el sol, tots ells màgics com la forma que has utilitzat per escriure aquest poema tan maco. M'encanta.

    jOaneTa

  • ets un sol!!![Ofensiu]
    Capdelin | 17-12-2004 | Valoració: 8

    m´agrada molt l´últim vers del poema: "i la lluna no li amagarà cap trosset de cel per què pugui plorar"...
    aquest vers val per tot un poema
    felicitats wuappaaaaaaaa!!!
    però tu... ets un SOL!!!

Valoració mitja: 9