Cercador
Tu, la lluna i el sol
Un relat de: titella de mils movimentsAlhora,
El primer que dic,
Ella,
la lluna i el sol.
Una descripció simple,
D'un caràcter o d'un físic.
Un Caràcter diferent,
Lluna donant nom a la claror,
I el sol brilla però dins la foscor.
Ulls rajant de màgies,
El sol li a contagiat.
Mans suaus i fines
De lluna que s'ha amagant.
Lluminositat quan l'abraça,
Em sento fred quan entre dia no i es.
Va el revés,
Gira-li el rellotge i prova si ara va be,
Li demano com va?,
i ella ma contesta amb un: adéu fins demà.
Te els dos estats,
Es capgira i es capfica sense parar.
Em mira i em somriu i per dedins es dèbil com la nit.
El sol no canviarà,
i la lluna no li amagarà cap troçet de cel perquè ella poguí plorar.
Comentaris
-
records...[Ofensiu]jOaneTa | 18-09-2007 | Valoració: 10
mentre el llegia em venien imatges al cap, els teus versos em duien vells records de moments sota la lluna o sota el sol, tots ells màgics com la forma que has utilitzat per escriure aquest poema tan maco. M'encanta.
jOaneTa -
ets un sol!!![Ofensiu]Capdelin | 17-12-2004 | Valoració: 8
m´agrada molt l´últim vers del poema: "i la lluna no li amagarà cap trosset de cel per què pugui plorar"...
aquest vers val per tot un poema
felicitats wuappaaaaaaaa!!!
però tu... ets un SOL!!!
Valoració mitja: 9