L'ésser humà no pot oblidar el que un dia a estimat

Qui pronuncia el meu nom entre brises d'aire?
Qui es recorda de mi, mentre jo beso a un altre?
Quantes històries s'acaben i quantes comencen a l'hora.
Avui ha enviat una carta,
Durant anys no havia sabut on parava,
Em recordava temps amb nostàlgia i records que jo ja no sabien on paraven,
Cada amor te un conte,
Alguns recordo per que encara estic implicada i alguns oblido per ràbia.

M'has estat recordant com per primer dia em vas besar,
M'has recordat les locures que vam fer dins el mar.
Però m'has dit que tu et quedes amb la meva imatge somrient i els meus ulls brillants i aquelles mans que et feient tremolar cada vegada que s'atracaven al teu costat.

El passat ens sap fer mal,
dius que no em vas saber estimar,
o que vam fer malament per que no hagi sortit be,
però que el teu destí esta corrent i el meu esta lligat,
camins diferents vam agafar,
i cada un em de seguir per envant per no quedar-hi i patinar.

Amb un adéu tot s'ha acabat,
Totes les històries tenen la mateixa paraula al final.
I la teva carta amb un cuidet sa anat esfumant entre records del que un dia tot va ser especial.