Un estel fugaç

Un relat de: bristoliana

tu i jo sentats en un banc, comentant els nostres problemes sobre la rutina diària fins que hem comentes que potser lu nostre no va gaire be...potser el pas del temps ha derrumbat l' originalitat de la nostra història d' amor i hem acabat amb una contínua monotonia que cansa...
Jo nomès desitjo que no em deixis, i, contemplan el cel borrós per la pluja dels meus ulls, observo un estel fugaç...durant el seu trajecte jo pensava fortament en records del nostre amor...en que no em dexesis...
I, de cop,bojament, sense parar...vas dir-me les paraules més maques que ningú es pot imaginar...conjunts de paraules plenes de sentiments, de tendresa , de dolçor...

MAI m'hagués imaginat la salvació de la nostre relació per un simple desitg......

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bristoliana

bristoliana

11 Relats

24 Comentaris

13920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
escriure...perque si!! Perque es una manera de desfogarme i deixar els meus pensaments plasmats allà on pugui llegir-los.


Viure...ho és tot!



HE TORNAT