Trobada entre amigues

Ahir vàrem quedar amb quatre antigues companyes de feina, i jo avui encara ric. La Joana sempre ens fa riure, ens explica unes històries que són dignes de recordar. La seva vida mai ha estat fàcil, però de cada moment en fa un conte, i de cada anècdota un acudit.
La Raquel s’acaba de separar, però està més contenta que mai. Feia temps que no la veia tan alegre. El seu somni és viatjar. Li encanten les arts plàstiques, i sempre està pensant quelcom per regalar.
La Paca feia temps que no la vèiem, va haver de marxar al poble, per cuidar als seus pares. Diu que allà en el poble, ha trobat allò cercat. Cada tarda balla, dins la Cova “L’envelat”. Portava el ritme a la sang, i realment ho feia molt bé. La vida i el seu pare “cantaor” sempre amb guitarra, la van fer créixer amb un encant. Ahir ens va dedicar una dansa, per l’amor i el pas dels anys.
Amb la Dina ens veiem més sovint, sempre duu un somriure de galta a galta. És atenta, contenta, forta i valenta. Sap sempre mirar enllà, i riure’s d’aquells llesques.
Juntes vàrem passar uns anys, difícils d’oblidar. Vàrem veure créixer un somni desitjat.
Ara separades, segueixen aquell somni, i en les dificultats, n’escriuen bells poemes o contes per somiar. Lluiten amb contrapassos, i es riuen dels fracassos. Els hi encantaven els pallassos, però totes explicaven que allà on estaven hi havia un mateix prototip, o tenien el que volien, o feien de l’altre quelcom més petit.
Encara recordo a la Joana, explicant l’anècdota de l’Enric, que no respectava les dones grans, perquè no en podia treure profit. Elles se’l menjaven amb pa amb oli, havien viscut tant que havien après que el respecte i la cultura, poden anar també al llit.


Gener 2012