Tristor

molt bonica de dir que estimes, que desitges, de dir-li a algú que la felicitat és ell/-a. D'un poema breu com aquest, dius moltes coses, i s'acaba convertint en un poema enorme.

Totes les imatges que enumeres tenen relació amb el dolor o transmeten la idea de coses lleugerament desagradables (cuc, espines, fong...) fins que de sobte, es descobreix el secret, i és que sense aquest algú no hi ha res.

Bon poema! T'animo a que no abandonis aquest gènere, ja que se't dóna d'allò més bé!

Una abraçadota!

Salz.

Bo, perquè sí, Llibre. No entraré a analitzar-la perquè em sortiria la vena psicològica, però entra molt bé, és musical i transmet sensacions. M'ha agradat.

m'han agradat aquests jocs de paraules!! és un relat molt original!! molt maco, molt maco!!
Un petonet!

laura^^

...onesivent, pel comentari.

LLIBRE

Aquest poema em sembla genial i molt autèntic, - els teus relats son preciosos!

...pels comentaris.

LLIBRE

Noi... m'has deixat amb la boca ben oberta... fantàstic!

M'agraden els jocs de paraules, li donen encara més força al poema.
Té una sonoritat molt especial.

Una abraçada i fins aviat!