Tristesa i llàgrimes

Un relat de: ORIOL

Com dues ànimes bessones heu vingut a retrobar-me...
feia temps que no hi éreu, però avui heu volgut tornar
pensava que ja no seria capaç de fer-vos un lloc tant endins
m'heu remogut les entranyes com si fóssiu els meus fills

No sé perquè parlo de vosaltres si en el fons em feu mal
potser necessito recordar-vos, potser no puc oblidar-vos
formeu part d'una xarxa de records que sorgeixo dia a dia,
un degoteig calmat, sinuós i lent per damunt de la pell

Cor adolorit, atacat, vulnerable, i caràcter arrogant
gemecs, sanglots i cops de glotis heu anat provocant
heu volgut visitar-me per sorpresa com fèieu de tant en tant
sense avisar i només perquè el desamor m'anava buscant

No sé quan tornareu, no sé quan marxareu
cada cop més detecto millor la vostra presència
no aprenc a superar-vos i encara em supereu
però per aguantar-vos a Déu m'encomanareu

M'heu sabut fer fort, m'heu sabut fer créixer,
apareixeu el dia de la mort i alhora em fareu feble
el degoteig ha anat canviant ja no té el mateix color
i el meu cor ja no respira la mateixa olor

Em diuen que no pensi amb vosaltres i que sigui positiu
em parlen de la psicologia com la millor arma de foc
la millor medicina és veure que estimar ja no és un joc,
però sembla com si vosaltres, dins meu ja hi heu format niu.

No teniu edat, però jo he crescut al costat vostre
jo m'he anat fent gran i he anat canviant
vosaltres ,en canvi, amb l'edat us heu fet més presents
i és que quan et fas gran plores pel que ja no tens.

El cor ja no el sento adolorit, el dolor va per dins
les llàgrimes ja no regalimen galtes avall
ja no és una llàgrima o dos de tant en tant,
em vaig amargant veient que les llàgrimes ja van riu avall

He après a controlar-vos i també a dissimular-vos
massa sovint encara necessito un mocador per eixugar-vos
massa m'avergonyeixo encara si humitegeu el tros de roba
i encara ara heu deixat la meva ànima massa tova.

Avui heu reaparegut massa sobtadament,
heu mullat aquestes paraules,
les heu fet dolces i sorprenents
perquè sense vosaltres no hagués viscut aquests moments.

Comentaris

  • trsitesa i llpagrimes...[Ofensiu]
    nana_17 | 23-03-2008 | Valoració: 10

    mentre m'anava endinsan en aquest preciós text, potser part de la tristesa d'ell i de la meva s'anava apoderant de mi, un llàgrima a regalimat per la meva galta i ma fet sentir feble però forta a la vegada.
    És ple de força i sentiment, intens i dolç, delicat i senzill... Llàgrimes que tornen quan no les avises, un que e cau mentre llegeixes aquestes paraules tan boniques, records que et tronen petits moments de tristesa...

    de tot pots aquesta part: Em diuen que no pensi amb vosaltres i que sigui positiu
    em parlen de la psicologia com la millor arma de foc
    la millor medicina és veure que estimar ja no és un joc,
    però sembla com si vosaltres, dins meu ja hi heu format niu.
    és la que més m'ha agradat!

    El sol surt sempre, i aixó per molt que no siguem psicòlegs també ho sabem dir i a vegades ens pot fer neixer algun petit somriure que amainen aquest dolor interior.

    Una abraçada i un petó molt fort!
    Ànims i somiure de cor!

l´Autor

ORIOL

55 Relats

64 Comentaris

49166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig començar a escriure com a afició i ara s'ha convertit en una de les meves principals passions.
Escriure per mi ha estat la manera de transmetre tots aquells sentiments i totes aquelles sensacions que massa sovint no sabem fer arribar cara a cara.
Escriure és el meu petit tresor. Poca gent sap que el tinc, poca gent el coneix, poca gent l'ha llegit però ja des d'ara vull compartir-lo amb vosaltres que sé que m'entendreu. Aquesta és només la meva autèntica felicitat? I la vostra?
De petit, mon pare sempre em deia que el "llegir no et faci perdre l'escriure". Ara només puc dir que "l'escriure m'ha fet perdre el llegir" I me'n alegro que així sigui. Vaig néixer a Barcelona ciutat el febrer de 1974, i des de ben petitet. m'ha captivat el món de les lletres. Acostumo a escriure sobre vivències, pensaments i sensacions que porto en el meu cor.Voler veure el que escric, és voler coneixe'm. Deixar-se captivar per la tendresa d'una paraula és voler estimar. ORIOL
E-mail: oriol1202@gmail.com