Tres enigmes

Els arbres d'aquella contrada semblaven esmicolats. Les branques més grosses estaven trencades com si alguna força sobrenatural les hagués partit com palletes. Feia més d'una setmana que estava seguint una pista. L'inspector General de Medi Ambient havia rebut moltes queixes dels vilatans d'aquella zona i com que no tenia a ningú més, em va fer l'honor de encolomar-me aquell sucós cas.
Els fets estaven localitzats en tres focus a no molta distancia uns dels altres. En una de les zones se sentien trencar les branques i un soroll d'aleteig omplia la nit. En un altre l'aigua del riu es movia com si multitud de peixos estiguessin saltant i en la tercera s'havien trobat grosses petjades molt estranyes que s'amagaven a dins d'unes coves.
Quan vaig fer les primeres inspeccions sobre el terreny no vaig veure quasi res. En la Primera zona tan sols hi havia algunes petjades de vaques que deurien pastar per allí i que com que la zona era rocosa desapareixien de cop. En la segona al costat del riu hi havien quedat petjades d'ocells, segurament atrets pels cents de peixos que movien les aigües i que eren un bon aliment. I vaig deixar la última pel final ja que la cova s'endinsava un parell de quilòmetres dins la terra i les estranyes petjades hi havien entrat.
Vaig demanar l'ajut del mossos d'esquadra. L'endemà amb dos d'ells i ben equipats entràrem a dins el forat. Al haver-hi fang poguérem seguir sense cap dificultat les petjades i uns dos-cents metres més enllà quedàrem bocabadats al veure l'espectacle que s'oferia als nostres ulls. Els mossos van treure les pistoles per si de cas i jo tot agafant la càmera que portava a la motxilla vaig fer totes les fotos que vaig poder. Un dels enigmes ja estava resolt encara que no sabia si algú s'ho podria creure si no ho veia. Davant nostre estaven palplantats sis enormes peixos que havien desenvolupat les seves aletes convertint-les en potes. Els hi havien desapareguts les ganyes, dels seus caps començaven a sortir unes petites banyes i els hi estaven creixent mamelles com les vaques. Era tot un espectacle i després de veure que no eren perillosos ho comunicàrem a la central que va enviar els seus científics. Poc desprès aquells engendres van ser traslladats al Centre de Investigació de Reus.
Bé, ja n'havia descobert un dels enigmes, però i els altres. Per molt que estigués a la vora de les zones durant el dia no havia vist res de res. Va ser un dels pagesos que em va dir - Tan sols ho podràs veure de nit - I com que sóc així de tossut em vaig anar a la vora del riu Ebre a veure que passava. Varem muntar un espectacular infraestructura de llums que ens ensenyarien que carai passava al riu durant la nit. Els apagàrem tots i esperàrem i esperàrem...
Havien passat de les dotze i allí no passava res. Quan ja estava a punt de deixar-ho córrer vaig sentir una corredissa i com si petits animals es tiressin al aigua. Sense pressa vaig esperar a que el batibull fos més gran i llavors vaig donat l'ordre de encendre els focus mentre fèiem les fotos. Va ser un miracle que no deixéssim de fer-les, davant nostre l'espectacle era tremend, l'aigua semblava que bullia i saltant com si fossin peixos cents d'ocells es remullaven, s'enfonsaven i nedaven sense cap mena de por. Amb la llum dels focus els contemplaven perfectament. Aquells ocells havien perduts les ales i els hi havien crescut una mena de ganyes i les seves potes palmípedes els hi feien d'aletes. Ens passàrem sis hores pescant aquells estranys animals i com va ocorre amb els altres els portàrem a Reus perquè els estudiessin.
Després de descansar aquell dia, m'esperava l'ultima zona i, ja pensant en el pitjor, muntàrem, a prop d'un ramat de vaques que pasturaven, tota la parafernàlia de llums i càmeres per poder filmar i fer les fotos adients al que ens pensàvem seria un altre cas estrany.
Les vaques van anar pasturant i allunyant-se cap a la granja i la nit es va fer tancada sense cap mena de llum. No gosàvem encendre ni un llumí no fos cas que espantéssim al últim gran enigma.
Els núvols es van anar aclarint i la lluna va sortir per deixar-nos veure al menys el contorn de les coses. De cop i volta sentírem un aleteig que anava creixent i cada cop era més i més fort. El soroll de les branques trencant-se cada cop s'acostava més i em vaig aguantar pels pels d'ordenar abans de temps que engeguessin els focus. Quan vaig sentir que les branques ja es trencaven al nostre voltant vaig ordenar obrir les llums i quasi caiem de cul al veure que les vaques que feia una estona estaven pasturant al nostre costat ara volaven amunt i avall intentant poder descansar a sobre de les branques dels arbres que pels seu gran pes es trencaven. Aquella nit va ser la més inoblidable de la meva vida.
Una vegada investigat el cas es va arribar a la conclusió que la Central Nuclear d'Ascó, que estava a uns tres quilòmetres, havia tingut una fuita d'aigua radioactiva que havia anat a parar al riu Ebre. Aquella fuita havia contaminat tota la zona i el resultat havia estat increïble.
Mira que en la meva vida d'investigador havia vist de tot, però peixos convertits en vaques, ocells convertits en peixos i vaques convertides en ocells havia estat massa per mi. Ara escrit tot el que em va succeir des d'una habitació del Centre de Psiquiàtric de Martorell. A tots els que vam estar allí ens van dir que no havia passat res del que dèiem i estem en observació. Potser si que tinguin raó i tot hagi estat obra de la nostra imaginació, però el que em preocupa és que desprès d'estar tota aquella nit pescant els ocells, ara em comencen a sortir uns tels entre els dits i els pitjor de tot és que tinc unes ganes boges de saltar. Però no em preocupo potser també serà la meva imaginació.