Tres casos verídics

El 22 de desembre, la Sra. Hessner (hereva de problemes cardiovasculars) és una de les agraciades en el sorteig de Nadal. Amb una tremolor que li augmenta de forma gradual, començant per les mans i estenent-se de mica en mica per tot el cos, comprova que el seu dècim correspongui al número que apareix a la pantalla del televisor.
Un cop el xoc emocional s'ha produït i ja és definitiu, mor d'un fulminant atac de cor al menjador de casa seva. Ja difunta, una boca mig torta fruit d'una barreja gens comuna d'alegria i dolor marca l'expressió pòstuma de la seva cara.

El mateix dia, el Sr. Ploty, amb antecedents d'alcoholisme crònic, decideix deixar la beguda (li ha tocat la grossa) d'una vegada per totes. A la nit, s'emborratxa de tal forma que quan cau estès al terra no es desperta fins l'endemà al matí, en un carrer estret i pudent del centre de la ciutat. Encara mig convalescent, és capaç de recordar un somni que ha tingut on uns carteristes de poca monta li robaven la cartera i el dècim premiat. Quan per fi es posa dret disposat a anar a la primera administració de loteria, pensa en la fina línia que separa la fantasia de la realitat. Es fica la mà a la butxaca desitjant que el dècim encara hi sigui.

El Sr. Bloch es lamenta un cop més de la seva mala sort en els jocs d'atzar. Per un moment fantasieja en un hipotètic viatge al passat recent, 24 hores abans del sorteig.
El Temps, com a les pel·lícules, li dóna una segona oportunitat i l'envia a les cinc de la tarda del dia 21. Té el temps just per comprar unes quantes sèries del mateix número (20085), passar per un concessionari i regalar-se el cotxe dels seus somnis. Fa una paga i senyal modesta i li comenta al venedor que demà sens falta li portarà la resta, tota íntegra.
A les 12 del migdia del dia 22 de desembre, el Sr. Bloch descobreix amb amargor que o bé el Temps li ha gastat una broma pesada o el Destí s'ha agafat vacances. Del que sí se n'adona és de la perversa existència de l'efecte papallona.