Primer Acte

Hipocondria: trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.

L'any 2000 va ser, entre d'altres coses, objecte d'avorrits debats sobre les profecies de Nostradamus. Per mi, va ser un any el qual el terme citat a dalt em perseguí constantment fins que em contagià de ple.
Tot començà el vuit de gener, amb la retrobada d'amics els quals no veig, per circumstàncies que ara no vénen al cas, durant les vacances de nadal. Un d'ells em va confessar que feia uns dies havia tingut un rotllo amb un tio la nit de Nadal. Fins aquí cap problema, l'error era haver-ho fet sense condó. Tot i el seu penediment posterior, poca cosa es podia fer més que una analítica per detectar si s'havia infectat amb el VIH. Ell em comentà que ja s'havia fet les anàlisis i n'esperava el resultat amb delit. Jo li vaig comentar que encara que el resultat fos negatiu, hauria de repetir l'anàlisi aproximadament mig any després per estar-ne completament segur. Dit això, semblà que la meva explicació el satisfeia i agraït, em va abraçar dient-me que jo sí que era un amic "de veritat".
Passats uns mesos, ens tornàrem a trobar de casualitat pel carrer. El segon anàlisi també havia donat negatiu, però ara tenia un altre motiu per preocupar-se.
Feia setmanes que notava una mena de dolor muscular al braç esquerre. Deduí (gràcies a l'ajuda d'un documental del canal digital) que la seva afecció estava relacionada amb el cor. Segons ell, l'infart de miocardi era a prop. El vaig intentar tranquil·litzar i li vaig recomanar una visita al metge perquè així pogués confirmar (o no) aquells dubtes que no li deixaven fer una vida normal.
Superat aquest escull, els seus remordiments acabaren just quan en començaven uns altres. Coincidint una nit de fires a la barraca d'Infermeria, em digué amb tristesa que li quedava poc temps de vida. Des del dia del pregó que a les nits no podia dormir de punxades al cap. L'autodiagnòstic va ser un tumor cerebral maligne. Jo, subjectant amb tranquil·litat el got reutilitzable de color taronja i mirant-me'l amb sorna, li vaig recomanar una visita al TAC. Òbviament, el resultat fou negatiu. Abans d'arribar a finals d'any encara patí de meningitis, anèmia falciforme i alzheimer.
La nit de cap d'any el vaig veure de lluny en un bar atapeït de gent. Arrossegava la cama dreta quan caminava. Jo, amb un ràpid reflex, em vaig acabar el cubata d'una glopada i vaig tocar el dos.
Un cop a fora la sensació d'alleujament durà poc. Una lleugera pressió al pit acompanyat d'un dolor progressiu al braç esquerre em feren pensar que la hipocondria s'encomana.