24 de desembre

Un relat de: Fabià Rigau Espill

- Ben mirat, a partir d'aquell moment la seva vida va ser una...bogeria. Jo ja li deia que no s'hi fiqués, que només li portaria maldecaps, que seguís ajudant-me al taller, però ell és molt cap quadrat, m'entén el que li vull dir?

Descripció

Un home gran, vestit amb una túnica d'un color marronós, vella i mig esparracada, em mira fixament buscant una certa complicitat. Té una cara marcada pel pas dels anys i una barba que li dóna un aire més aviat hippy. Calça unes sandàlies senzilles que li fan joc amb la túnica. Li torno la mirada encoratjant-lo a seguir parlant.

Segueix

- Potser si començo pel començament se'n farà la idea. Tinc seixanta-cinc anys i ara en farà uns trenta que em vaig casar en segones núpcies amb una noia joveneta i molt guapa (en aquella època feia uns anys que m'havia quedat vidu). Amb la meva primera esposa no havíem perdut el temps, i així vam arribar a tenir sis fills (quatre nois i dues noies), així que vostè pensarà que ja n'hi havia prou d'infantar nens...jo també ho pensava. Just quan arriba el moment de casar-me amb Maria em diu que està prenyada de dos mesos [Collons! (crec que em puc permetre aquesta llicència per descriure amb una paraula la intensitat del moment)]. Però això no és tot, perquè que jo recordés encara no havíem arribat a un nivell d'intimitat massa alt, com a molt li havia fet un petó a les seves galtes rosades quan l'acompanyava a casa dels seus pares (sóc home de tradicions). La seva resposta a la meva òbvia pregunta va ser el jurament que mai havia estat amb cap home, excepte amb mi és clar. Jo, al principi no sabia què dir, els meus sentiments es barrejaven i em provocaven més confusió que claredat, però davant d'aquella carona de nena bona m'hi vaig acabar rendint i empassant-me la història que em va explicar, amb somni incorporat, d'un tal "esperit sant".
Després d'això van anar succeint esdeveniments, tan estranys com fantàstics: el naixement forçat en una cova del nen (Jesús Emmanuel, Jesús a seques per la família), l'arribada a la mateixa cova de tres individus que venien de molt lluny per adorar el que deien que era el "Rei de Reis" o la persecució d'un rei pirat que volia matar el nostre fill. Després de tanta "aventura" va venir una temporadeta de descans a Natzaret. Allí hi vaig poder obrir un petit negoci de fusteria i ferreteria que m'anava prou bé, a més tenia l'ajut de Jesús que hi participava com a aprenent.
Per altra banda, vaig anar comprenent que tots aquells esdeveniments donaven sentit a tot allò que anys abans m'havia explicat la meva segona dona. Només em quedà un petit raconet de gelosia...li vaig agafar una mica de mania a Déu sap? Vostè comprendrà que sent Ell el vertader Pare i no dignar-se ni a passar un sol moment a veure què fa el seu fill em faci sentir així. Potser l'avorreixo...

Tall

- No, i ara! Segueixi, em té intrigat.

Segueix

- Bé, els anys van anar passant fins que el nen ja no va ser tan nen i se'n va voler anar de casa... a predicar la paraula de Déu! (un dia el ve a veure l'Altre, li encomana la missió de la seva vida i resulta que el que li he ensenyat com a pare no li serveix de res). La seva mare no va dir res, tan sols assentí amb la cara de qui ja sap el que ha de venir. Ho acceptà sense més. No vaig tenir més remei, mal em pesi, d'acceptar-ho també i deixar-lo emigrar.
Poca cosa vaig saber d'ell després de la seva marxa. Només quatre coses que ens feien saber els xafarders del poble, que si feia miracles a tort i a dret, que si el seguia un munt de gent... s'havia convertit en un revolucionari pacifista i s'havia fet amic d'un tal Joan Baptista (un noi de la seva edat amb el cap ple de pardals. La seva única dedicació era recollir aigua d'un riu i tirar-la pel cap dels infeliços que s'hi acostaven).
D'altra banda, aquells primers mesos sense Jesús em feren veure que ell era el que realment m'unia a Maria (cap dels set fills parava ja per casa). Ja no sentia el mateix del·lit pel sexe contrari com quan era jove i, a més, havia d'aguantar els avorrits monòlegs "espirituals" de la meva segona dona, que semblava cada vegada més posseïda per l'esperit sant. Així que al cap d'un temps jo també vaig fer les maletes i em vaig instal·lar aquí.
Acabo.
Fa uns mesos em vaig assabentar de la mort de Jesús. Quina manera de morir! Crucificat! Tot plegat per conxorxar amb Joan Baptista i criticar La Llei. Es veu que el va trair un dels seus socis de l'assemblea revolucionària, per quatre monedes! Sembla que era la voluntat de Déu però si li haig de dir la veritat, no n'entenc el sentit.
I bé, què li he de dir, encara no me'n faig la idea...demà hagués complert trenta-quatre anys.

Epíleg

L'home em dóna les gràcies una vegada més per escoltar-lo. Ha arribat l'hora de marxar. Ara és negra nit i me n'adono que la sessió ha estat més llarga del que m'esperava. Demà controlaré millor el temps.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer