TRENCAT PER VACANÇES

Anàvem el Feliu Añaños i Masllovet i l'Antonio Mora Vergés, a darreries de juliol, la convocatòria de sortida topa amb una realitat palmària, a l'estiu ‘ el que toca' és fer vacances.

Deixàvem el vehicle davant del cementiri de Moià , i seguíem el camí de Marfa, el barranc de Castellnou baixa amb força , el soroll ens farà companyia fins que creuem el corrent damunt de la passera , ben aviat a la nostra esquerra contemplen la Tina del serrat de Riqueus, una de les poques tines de vi que es troba mitjanament conservada al Moianès, davallarem cap a la riera davant de la Casa les Vinyes , i per les escales de gat ens situarem a la vora de l'aigua; la intensa vegetació ens fa difícil la marxa i ens cal en tot moment estar amatents a la intensa humitat que converteix la riba pedregosa en una trampa. Recollíem imatges de l'indret curull de peculiars formacions rocoses.






Ens calia creuar la riera , abans i desprès de deixar la pista que passant pel Saiolic surt davant la Fàbrega i la C-59; caminàvem pel costat de l'aigua , veiem la casa del Pedrós dalt duna coma, i davant nostres les parets de pedra on ens havien explicat que veuríem la Poua dita del Saiolic ; dissortament lliscava perdent l'equilibri i em colpejava contra la roca, a banda d'un intens dolor advertia una deformació en el canell de la ma esquerra; calia donar per acabada la sortida; el Feliu em feia un nus en un mocador de coll, que farà les funcions de cabestrell [ embenatge que passa pel coll i que cau sobre el pit per a sostenir l'avantbraç o la mà malalts ], i amb l'ajuda d'un únic pal de treking desfem amb la màxima cura els nostres passos, creuar per dos vegades la riera, i ara des de la pista fer via cap a la Casa les Vinyes on demanarem un transport fins a Moià, l'Andreu Barba [ n'hi dec una per sempre més ] ens pujarà amb el seu vehicle i fins insistirà en fer-nos companyia fins l'arribada del metge; el C.A.P no disposa d'aparell de raigs X, i únicament podem aplicar-me un antiinflamatori per reduir el dolor; cap a les 12; 30 ens recullen la Montserrat - esposa del Feliu - i la Maria Jesús que conduirà el meu vehicle fins a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell - farem una parada prèvia per tranquil·litzar a la família - .

Sortíem de l'hospital al voltant de les 17,00, el braç enguixat per damunt del colze, el diagnòstic ; fractura extrem distal radi i cúbit tancada; el títol indesitjat d'aquesta sortida, TRENCAT PER VACANÇES !



No ha estar aquesta la primera caiguda, ha estat - fins ara - la de més greus conseqüències, quan sigui possible tornarem - per un altra via - a buscar la Poua del Sailoic; viure porta implícit el risc, i tot i que certament podem adoptar mesures de prevenció, -que ho fem sempre- no podem excloure'l de forma absoluta.

© Antonio Mora Vergés