Tren de la imaginació

El tren s'allunya, ni massa ràpid ni massa lent, de la preciosa estació del nord de València, dins d'ell, les dos amigues conversen de la festa, la parella de jubilats comenten la mascletada passada, i la xica dels ulls blaus clars, tecleja el seu telefon mòbil.

Moltes vegades m'agrada imaginar-me historietes sobre els que comparteixen trajecte amb mi quan vaig amb tren.

La parella de jubilats vindria de la mascletà, i haurien patit molta calor, perquè hi havia molta gent veient com esclaten kilograms i kilograms de pólvora, i el ventall obsequi d'una famosa marca de cervesa no hauria estat suficient per sufocar la calor que feia, per axó la pobra dona no ho havia passat massa bé.
Les dos amigues haurien anat a les distintes berbenes que feien per el barri del Carme, i que després haurien prolongat en qualsevol discoteca fins ben entrada la matinada, allí haurien trobat dos joves qualsevol amb els qui haurien lligat, i ara comentaven que una si que tenia el seu numero de telefon però l'altra no volia tornar-ne a saber d'ell.
La solitària xica dels ulls blaus, que teclejava el seu telefon mòbil, estaria enviant-li un missatge al seu xic, que no hauria pogut acudir a les falles perquè tenia treball, o qui sap si enviava un missatge de comiat, perquè ella volia llibertat i ell, que era molt possessiu no havia parat de cridar-li per telefon i ella, que estava amb les seves amigues de festa no s'ho havia passat be, i aixó començava a fer-se habitual entre els dos quan ella eixia sola amb les amigues.
Tot i que dubte molt que cap historia es real, es una manera més de distreure'm mentre recòrrec la distancia, em serveix per cremar l'avorriment que tenim les persones que viatgem soles amb tren.

- tan, tan, tan
pròxima parada Gandia, final del trajecte.

Totes les persones amb les que he compartit trajecte agafen un camí diferent només surten de del tren. També jo.